"La interrelació entre aprendre i ensenyar formen un contínuum del qual el metge que se’n pot nodrir en surt avantatjat"

La Dra. Gemma Martín Ezquerra és coordinadora del Servei de Dermatologia del Parc Salut Mar i coordinadora de l’assignatura de Dermatologia a 5è curs de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

-La pell és el mirall de l’estat de salut d’una persona? Ens la cuidem prou, en general?

La pell és l’òrgan extern que ens aïlla de les agressions externes, però  és capaç de seleccionar agents aliens que ens poden ser beneficiosos, acollint-los i creant un entorn favorable. Això succeeix per exemple amb moltes bactèries i fongs que formaran part de la flora comensal i que crearan un ambient adequat per lluitar contra bactèries patògenes. Així mateix, la pell selecciona el pas de radiació ultraviolada que forma part del circuit de síntesi de vitamina D.

La pell i les mucoses ens donen molta informació del que ens succeeix internament: és a través d’aquestes que podem diagnosticar situacions d’anèmia, icterícia, deshidratació; i amb prou entrenament, som capaços de conèixer si l’individu s’ha exposat molt al sol al llarg de la seva vida, o ha tingut cremades solars a la infància. Així mateix la pell és clau en el diagnòstic de moltes malalties sistèmiques com el lupus sistèmic, la dermatomiositis o les porfíries.

Per altra banda la pell està íntimament relacionada amb el sistema nerviós, i existeix molta patologia influïda pel mateix; i al contrari, el patiment de l’ànima sovint es tradueix amb manifestacions cutànies diverses. 

-Per què vas triar l’especialitat mèdica de la dermatologia? Què és el que més t’interessava?

Es tracta d’una especialitat molt complerta i versàtil: el dermatòleg té un coneixement ampli de patologia sistèmica, i és capaç de donar la pista per a diagnòstics complexes. Disposa de coneixements en Patologia i Microbiologia, que li permet un abordatge integral del pacient. Avui en dia disposem de tècniques diagnòstiques sofisticades que ens permeten arribar a diagnòstics sense proves cruents.  I així mateix, es tracta d’una especialitat medico-quirúrgica, i permet gaudir d’aquestes dues vessants de la pràctica mèdica de forma integrada.

-Dermatitis, èczemes, eritemes, urticàries, alopècies, tumors, malformacions... Quins són els motius de consulta més nombrosos que tens actualment? Han anat canviant amb el pas dels anys?

La patologia no ha canviat, però sí la percepció del pacient del que és patològic. Existeix una preocupació creixent per la imatge d’un mateix, i això fa que se’ns consulti sovint per motius estètics, però seguim diagnosticant malalties greus com el melanoma maligne, la piodèrmia gangrenosa o vasculitis. L’auge en el càncer cutani, probablement degut a l’alta exposició solar recreativa en els països mediterranis, és palès des de fa anys, i segueix a l’alça malgrat campanyes destinades a l’ús de fotoprotectors i evitar la cremada solar.

-En què es basen, avui en dia, els principals tractaments que s’estan fent als pacients amb problemes dermatològics?

La patologia dermatològica és molt variada, i usem tractaments tan  tòpics com sistèmics, des d’antibiòtics, antifúngics, antiparasitaris o corticoides. Una de les grans revolucions en la medicina actual l’han ofert els tractaments biològics, que són immunomoduladors molt selectius, i que s’indiquen per patologia tant variada com la psoriasi, la hidradenitis supurativa, la urticària o la dermatitis atòpica. Seguim utilitzant tractaments físics, com la fototeràpia, però recentment usem tractaments físics amb un efecte més seleccionat com la teràpia fotodinàmica que s’usa pel tractament del càncer cutani. Disposem també de tecnologia làser molt selectiva per al tractament de malformacions vascular o  també tumors cutanis.

-L’angoixa, l’estrès i la solitud provocades per la pandèmia han generat un augment de casos de problemes de pell? És habitual que els problemes psicològics acabin tenint un efecte visible a la pell?

En el nostre cas hem vist molta patologia associada a l’ús de mascaretes, especialment entre el personal sanitari durant la primera onada; exacerbacions de patologia dermatològica preexistent com la dermatitis seborreica, l’acne o la rosàcia. Si bé és cert que situacions d’angoixa i estrès mantingudes poden exacerbar quasi qualsevol dermatosi, i són reconeguts desencadenants de diversa patologia autoimmunitària cutània, com l’alopècia areata, no hem registrat un augment dels mateixos. Post pandèmia, igual que en altres disciplines mèdiques, hem detectat una augment de patologia més greu, com certs casos de melanomes infiltrants, que probablement han accedit tard a l’atenció sanitària.

-Què és el que més t’agrada de la docència? Tenies experiència prèvia en aquest camp?

La docència sempre ha estat un estímul en el meu cas. Durant la carrera, era interna del Departament d’Anatomia i participava activament en els cursos de dissecció.  Ja des de l’especialitat de Dermatologia, he coordinat diversos cursos de postgrau, i quan vaig tenir la oportunitat vaig entrar a formar part de la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora associada. Sense cap dubte, el més estimulant és el contacte amb els alumnes; el repte d’ensenyar duu inherent el qüestionar-te el què coneixes i com ho coneixes, i em representa un estímul intel·lectual màxim. La interrelació entre aprendre i ensenyar formen un contínuum del qual el metge que se’n pot nodrir en surt avantatjat.

-Per què vas decidir formar part del professorat de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC?

Tant pel repte que se’ns proposava, que encara que fos majúscul era estimulant, com per l’equip que n’hem format part, feia impossible dir que no... La UVIC ens va posar moltes facilitats, i ens va obrir les portes a mostrar-nos com una nova manera d’ensenyar és possible. Han estat molts aprenentatges en un.

-Què és el que més acostuma a interessar de la teva assignatura als alumnes? Tenen una idea prèvia gaire esbiaixada del que és la dermatologia?

La Dermatologia sol agradar molt; que amb signes cutanis siguem capaços de fer diagnòstics sistèmics complexes sol ser atractiu. Encara que sovint els mitjans de comunicació mostren una part més frívola de la Dermatologia, es tracta d’una especialitat difícil que integra coneixements de moltes altres disciplines, com la Medicina Interna, la Reumatologia, la Patologia o la Microbiologia. Aquesta complexitat és la que sovint atemoreix l’alumnat, que es troba amb una assignatura de pocs crèdits però amb un temari dur.

-Quina característica principal creus que cal tenir per ser bon/a dermatòleg/a? Què és el més important en la teva professió?

Igual que en qualsevol altra disciplina mèdica, la capacitat de treball, l’empatia i capacitat de comunicar, i la curiositat de conèixer. Per sort disposem d’un alumnat amb aquestes capacitats més que desenvolupades al 5è curs!