Notícies

Un total de 12 estudiants de 5è curs de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) van acabar la setmana passada la seva estada de pràctiques a l’estranger. Es tracta dels primers estudiants de la facultat que fan mobilitat internacional, atès que la primera promoció ja ha arribat al cinquè curs del grau en Medicina, moment en què els alumnes poden sol·licitar fer una mobilitat outgoing. Aquesta opció de formació forma part del Pla d’internacionalització de la Facultat de Medicina i el seu objectiu és que aquest centre pugui donar-se a conèixer arreu del món, establir lligams internacionals i que els estudiants tinguin l’oportunitat de formar-se en centres hospitalaris d’altres països i conèixer sistemes sanitaris diversos, a més a més d’adquirir habilitats personals i aprendre un idioma.

Alguns dels 12 estudiants han fet les pràctiques curriculars en el marc del programa Erasmus+ traineeships (en països de la Unió Europea i amb possibilitat d’obtenir una beca Erasmus) i altres les han realitzat com a pràctiques internacionals. En ambdós casos les estades a l’estranger són per a un període de dos mesos, d’acord amb el que permet el pla d’estudis del grau en Medicina de la UVic-UCC. Aquestes pràctiques formen part de l’assignatura Pràctica Clínica III i es poden fer en hospitals d’arreu del món en virtut dels convenis que la Facultat de Medicina signa amb aquestes institucions.

Una experiència diferent

Les primeres pràctiques a l’estranger s’han fet a tres països europeus i a un d’Amèrica del Sud. Concretament, hi ha hagut 4 estudiants a l’Hospital San Salvatore de l’Aquila (Itàlia), 2 estudiants a San Raffaele Hospital (Itàlia), 3 estudiants al Clinical Hospital Dubrava (Croàcia), 1 estudiant a l’Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya) i 2 estudiants a la clínica de la Universitat CES de Medellín (Colòmbia). La previsió per al curs vinent 2022-2023 és que el nombre d’estudiants de la Facultat de Medicina que facin pràctiques internacionals sigui de més del doble que el d’aquest any, tenint en compte l’alta demanda que hi ha.

Durant les pràctiques els estudiants fan rotacions mèdiques i d’aquesta manera poden conèixer de primera mà diferents serveis i àrees de centres sanitaris estrangers. Clàudia Castro i Clara Tintoré, estudiants de 5è que han fet les seves pràctiques al servei de cirurgia general del Clinical Hospital Dubrava (Croàcia), destacaven durant la seva estada allà que “és una vivència molt enriquidora on estem podent observar les diferències respecte al sistema sanitari català”.

Laura Sampol, una altra estudiant de 5è, ha fet les pràctiques de mobilitat internacional a l’Hospital San Salvatore de l’Aquila (Itàlia), on ha fet rotacions pels serveis de digestologia, medicina interna i neurocirurgia. “He estat ajudant a primera línia, treballant de costat amb metges i cirurgians”, explica. Segons ella, l’estada li ha permès replantejar-se el seu futur professional i adonar-se que la neurocirurgia és una especialitat que l’atreu molt. Sobre el contrast entre el sistema sanitari català i l’italià, Sampol considera que “les diferències són abismals. A Itàlia l’organització del sistema sanitari és molt diferent, ineficient respecte al català, i no està digitalitzat”.

“Tenir l’oportunitat de fer, durant els dos últims mesos, unes pràctiques al departament de neurologia de la Kopfklinik de la Universität Heidelberg ha sigut tot un privilegi. Sempre he volgut anar-me’n a l’estranger per realitzar la meva especialització mèdica i gràcies a aquesta experiència he pogut confirmar que el meu destí es troba a Alemanya”, afirma l’estudiant Libertad Garrido. Segons ella, realitzar un intercanvi acadèmic sempre és enriquidor: “Ajuda a valorar les coses que funcionen al nostre entorn i desperta la curiositat per conèixer”.

“Durant aquestes pràctiques m’ha encantat descobrir que als hospitals universitaris alemanys més de la meitat de la plantilla mèdica està composta per metges residents i estudiants d’últim any. Això crea un ambient de debat i facilita el constant aprenentatge”, diu Garrido. En canvi, a aquesta estudiant l’ha sorprès la poca digitalització que existeix al sistema de salut alemany, “que per un cantó alenteix amb tasques administratives el dia a dia hospitalari, però al mateix temps afavoreix que els metges dediquin l’esforç i el temps necessari per conèixer i explorar meticulosament cada nou pacient”. Garrido es mostra molt satisfeta del suport rebut per part del departament internacional de la Facultat de Medicina i anima tots els estudiants d’altres cursos a aprofitar aquesta oportunitat i sortir a l’estranger a aprendre.

Investigadors del grup ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca), en malalties cardiovasculars, a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), segueixen treballant teràpies tecnològiques per reparar el teixit cardíac després d'un atac de cor. En un article publicat a Theranostics presenten l'estudi realitzat de les vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals combinades amb enginyeria de teixits com a teràpia per a reparar el cor després d'un infart. Els investigadors han dut a terme l'estudi, coliderat per Santi Roura, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), en el model d'infart de cor porcí al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'IGTP.

Actualment, gràcies al codi infart, els pacients que pateixen un infart de miocardi es tracten ràpidament per reobrir  l'artèria coronària obstruïda i recuperar el flux sanguini al miocardi afectat. Tot i això, pot aparèixer una cicatriu al múscul cardíac d'aquests pacients que, si és gran, pot impedir que el cor pugui bategar correctament, i arribar a desenvolupar insuficiència cardíaca. Per tal d'evitar-ho, els investigadors del grup ICREC liderat pel professor Antoni Bayés Genís, desenvolupen teràpies avançades basades en enginyeria de teixits i cèl·lules mare per promoure la reparació del cor postinfart.

En el seu últim estudi, publicat recentment a Theranostics, demostren com la implantació d'un bioimplant carregat de vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals pot millorar la funció cardíaca en un model porcí d'infart agut de miocardi. "Hem pogut veure que les vesícules extracel·lulars redueixen la inflamació del miocardi postinfart, afavoreixen l'aparició de nous vasos sanguinis i disminueixen el remodelat advers que fa el cor per adaptar-se a la pèrdua de capacitat muscular", comenta la primera autora de l'article, la Dra. Marta Monguió-Tortajada. "Les vesícules tenen moltes de les propietats de les cèl·lules mare mesenquimals, i tenen certs avantatges en evitar riscos de rebuig de trasplantament i més estabilitat per no ser entitats vives". El grup ha comptat amb la col·laboració del grup REMAR-IVECAT, liderat pel Dr. Francesc E Borràs, expert en l'aïllament i caracterització de les vesícules extracel·lulars.

Com ja havien publicat anteriorment, l'administració localitzada amb bioimplants cardíacs permet una dosificació major en la zona diana, el miocardi infartat, aconseguint així uns efectes locals més potents i evitant possibles efectes secundaris. En aquest context, el grup està avaluant alhora si la implantació de les cèl·lules mare mesenquimals (estudi PERISCOPE) és segura i té un efecte beneficiós en pacients amb un infart de miocardi previ.

"L'optimització de teràpies com aquesta tenen com a objectiu millorar la vida dels pacients, i evitar que arribin a estadis més avançats d'insuficiència cardíaca en els quals l'únic tractament possible per a restablir totalment la funció cardíaca és el trasplantament de cor", explica la Dra. Carolina Gálvez-Montón, que lidera l'estudi en porcs. "A més de ser una cirurgia molt invasiva, les donacions actuals i el nombre incrementant de pacients amb malalties cardíaques fa que sigui una aproximació poc sostenible".

Aquest treball ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3, l'Instituto de Salud Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN i els Fons de Desenvolupament Regional de la Comissió Europea) i l'Institut Català de la Salut. Tant ICREC com REMAR-IVECAT són grups consolidats amb finançament de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. L'ICREC forma part de les xarxes CIBER Cardiovascular i RICORS-Terav.

La Facultat de Medicina ha començat a posar en marxa el programa de mobilitat Erasmus Formació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), adreçat a Personal d’Administració i Serveis (PAS) i a Personal Docent i Investigador (PDI). L’objectiu d’aquest programa és promoure l’intercanvi de coneixements i experiències del personal de la comunitat universitària de la UVic-UCC amb altres institucions europees, enfortir les relacions amb aquestes institucions i donar suport a la internacionalització de la UVic-UCC.

La primera experiència d’una persona membre del PAS de la Facultat de Medicina que s’ha dut a terme dins el programa Erasmus Formació ha estat la EMedTrain Week que es va fer del 23 al 26 de maig a l’Escola de Medicina de la Universitat de Minho (Portugal). Aquesta setmana de formació va constar de diverses sessions de debat i intercanvi d’informació per conèixer els programes d’implementació de la mobilitat entre estudiants i personal de diferents facultats de medicina. En aquesta trobada van participar-hi 16 persones PAS d’universitats de Lituània, Polònia, Estònia, Itàlia, Alemanya, Geòrgia i Espanya.

A l’EMedTrain Week de Portugal es van programar diverses activitats, entre les quals hi havia un seminari sobre burnout, visites guiades a l’Escola de Medicina de la Universitat de Minho i també visites a les ciutats de Braga i Guimaraes. L’últim dia, en un espai expositiu compartit, es va poder donar a conèixer la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i explicar la manera com s’incentiva la mobilitat entre el personal i l’estudiantat per tal que puguin aprofundir en els seus coneixements i en la seva formació.

Les persones del PDI o PAS de la Facultat de Medicina interessades en participar al programa Erasmus Formació poden consultar més informació en aquest enllaç

Aquest dimecres, 8 de juny, van quedar resoltes les quatre places de catedràtic de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, convocades per la via de la promoció interna. Així doncs, els professors que han assolit aquesta nova categoria acadèmica són el Dr. Xavier Montalban, coordinador de l’assignatura El Cervell i les seves Funcions i cap del Servei de Neurologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona; la Dra. Elena Carreras, coordinadora de l’assignatura La Reproducció Humana i cap de servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona; la Dra. Marta Torrens, coordinadora de l’assignatura Conducta Humana i directora del Departament de Neuropsiquiatria i addiccions del Parc Salut Mar, i el Dr. Dídac Mauricio, coordinador de l’assignatura Els Sistemes de Comunicació al Cos Humà i cap del Servei d’Endocrinologia de l’hospital de Sant Pau de Barcelona.   

Els quatre professors formen part del PDI del grau en Medicina de la UVic-UCC des dels seus inicis, provenen de grans centres hospitalaris catalans i exerceixen com a caps de servei de les institucions respectives. 

La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest les mancances que tenen les ciutats d’arreu del món des del punt de vista de salut i sostenibilitat, i ha fet evident la importància d’una bona planificació urbana. Per aconseguir entorns urbans més habitables i amb una major qualitat de vida per a la ciutadania, serà necessari que les administracions implantin noves polítiques d’urbanisme al voltant del model de "ciutat de 15 minuts". És a dir, crear ciutats on la gent pugui tenir a l’abast el transport públic i els serveis, disposar de comerços de proximitat i moure’s a peu o amb bicicleta, ja que cada vegada és més necessari alinear l’urbanisme amb la qualitat de vida de la ciutadania en termes de salut i benestar. El futur model de "ciutat de 15 minuts" és una estratègia equitativa per a la població i amb una elevada resiliència que, entre altres beneficis, permet afrontar el canvi climàtic tenint en compte que les ciutats generen el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Una nova sèrie de cinc articles publicats a The Lancet Global Health sobre un estudi pioner en urbanisme i salut a escala mundial, liderat per la universitat australiana Royal Melbourne Institute of Technologoy (RMIT University) i en el qual ha participat la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), defensa la creació de ciutats més saludables i sostenibles a partir d’una anàlisi en profunditat de cinc indicadors: la proximitat al transport públic i als comerços d’alimentació, la capacitat per poder-se desplaçar caminant, la densitat de població de la ciutat, la connectivitat de carrers i l’accés públic a un espai obert. Aquest estudi l’ha dut a terme un equip de més de 80 investigadors i investigadores en 25 ciutats de 19 països de tot el món, entre les quals hi ha Vic i Barcelona.

La nova sèrie d’articles Urban Design, Transport and Health Series 2 dona continuïtat a la sèrie publicada del mateix àmbit el 2016. En aquesta ocasió, s’avalua i es comparen les polítiques de planificació urbana i les característiques de disseny urbà i transport de 25 ciutats dels cinc continents: Maiduguri, Ciutat de Mèxic, Sao Paulo, Baltimore, Phoenix, Seattle, Hong Kong, Chennai, Bangkok, Hanoi, Graz, Gant, Berna, Olomouc, Colònia, Odense, Barcelona, València, Vic, Belfast, Lisboa, Adelaida, Melbourne, Sydney i Auckland. L’objectiu d’aquesta nova investigació és informar els polítics sobre les necessitats i els aspectes a millorar en els seus respectius municipis per aconseguir ciutats més saludables i sostenibles, ja que una bona planificació urbana produeix beneficis per a la salut i el benestar tant individual com planetari. La UVic-UCC ha col·laborat en tres dels cinc articles publicats a The Lancet Global Health i els investigadors que hi han participat són Anna Puig-Ribera, coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, i Joan Carles Martori, coordinador del grup recerca Data Analysis and Modeling de la UVic-UCC, que s’han centrat en les ciutats de Vic i Barcelona.

Vic i Barcelona, dues ciutats diferents
Vic és, segons l’estudi, una ciutat on el 81,4% de la població té accés a un espai públic obert i el 62% viu en barris on la facilitat per desplaçar-se caminant està per sobre de la mitjana de les 25 ciutats analitzades. El 56,4% dels habitants de Vic viuen en barris amb una connectivitat que facilita l’activitat física, el 50,7% té accés a establiments d’alimentació fresca o supermercats i el 24,3% viu en barris amb una densitat de població més alta que l’adequada per poder dur a terme activitat física. “En el cas de Vic, destaca especialment que la proporció de població amb accés al transport públic a menys de 500 m és inferior que a la resta de ciutats estudiades”, explica Joan Carles Martori, i que “al voltant de la meitat dels barris són molt transitables per caminar, però això tendeix a anar així especialment al centre de la ciutat”.

Barcelona és una ciutat altament poblada i el 92,3% de la seva població viu en barris que superen la densitat de població per poder fer activitat física. “La majoria de barris compleixen els llindars de densitat de població i connectivitat al carrer per assolir els objectius de l’OMS per augmentar l’activitat física”. També es constata que el 90,6% dels barcelonins i les barcelonines resideix en barris que tenen un índex de facilitat per desplaçar-se caminant superior a la mitjana de les 25 ciutats. El 88,2% dels habitants de Barcelona tenen accés a un espai públic obert a menys de 500 metres i el 75,8% pot accedir a transport públic regular en menys de 20 minuts. Tres de cada quatre persones viuen en barris amb una connectivitat que facilita l’activitat física.

En comparació amb altres ciutats estudiades, “la proporció de població de Barcelona amb accés a menys de 500 metres a un mercat d’alimentació, botiga de conveniència i transport públic regular està molt per sobre de la mitjana”, comenta Martori. Barcelona també està clarament per sobre de la mitjana pel que fa a la qualitat de les polítiques urbanes i de transport que donen suport a la salut i la sostenibilitat. Respecte a la resta d’indicadors, tant Vic com Barcelona se situen en la mitjana de les 25 ciutats estudiades.

Els resultats de Vic i Barcelona es poden consultar al Global Observatory of Health and Sustainable Cities mitjançant infografies i informes gràfics (Cities Score Cards).

L’accés a espais oberts i al transport públic, factors clau
Aquesta investigació revela que els barris transitables a peu ofereixen més oportunitats per a estils de vida actius, saludables i sostenibles. Les infraestructures per a vianants d’alta qualitat i una gestió correcta de l’ús del cotxe particular fomenten els desplaçaments de la ciutadania a peu. Per promoure l’ús del transport públic és clau que aquest disposi de suficient freqüència de pas i de parades pròximes als habitatges o llocs de treball, i que la població hi tingui un accés fàcil.

Segons l’estudi realitzat, arribar amb facilitat a un espai públic obert d’alta qualitat promou l’activitat física recreativa i la salut mental de la ciutadania. L’espai públic obert crea ambients de convivència i atractius, a més d’ajudar a refredar la ciutat i de protegir la biodiversitat. “A mesura que les ciutats es densifiquen i l’espai obert privat disminueix, és fonamental per a la salut de la població que les ciutats proporcionin més espai obert públic”, defensen Puig-Ribera i Martori. Aquest tipus d’espai ubicat a menys de 400 metres dels habitatges, a banda de l’accés a parcs més grans, afavoreix l’hàbit de caminar.

Amb tot, encara que la majoria de ciutats tenen aspiracions de ser ciutats saludables i sostenibles, moltes d’elles no disposen d’objectius mesurables per poder assolir aquestes aspiracions. “Malgrat la retòrica positiva sobre la salut, la sostenibilitat i l’habitabilitat a la majoria de documents polítics, moltes ciutats que vam estudiar no tenen polítiques establertes per oferir aquest model de ciutats a tothom”, explica Billie Giles-Corti, professora de l'RMIT University i investigadora principal d’aquesta recerca. Segons ella, “hi ha un accés desigual als barris que fomenten estils de vida saludables i sostenibles i molts estàndards de disseny urbà no compleixen el que es necessita per crear barris transitables que augmentin el transport actiu”. Unes polítiques adequades per crear ciutats més saludables i sostenibles poden mitigar les desigualtats de la població en l’àmbit de la salut, disminuir el nombre de morts prematures, reduir els estils de vida inactius i reduir la contaminació atmosfèrica, entre altres beneficis.

Els investigadors de la UVic-UCC destaquen que fins al 2019 les polítiques municipals en l’àmbit de l’urbanisme i la salut es basaven més en recomanacions i declaracions de bones intencions que no pas en obligacions. També apunten que “quan es prenen decisions polítiques s’ha de fer sobre la base de l’evidència i la planificació dels experts. És imprescindible que totes les actuacions de polítiques urbanístiques tinguin una avaluació real abans i després d’executar-les”, apunten Puig-Ribera i Martori.

El repte de les 1.000 ciutats
El nou objectiu que es plantegen ara els investigadors i les investigadores d’Urban Design, Transport and Health Series 2 és ampliar el treball fet fins ara i activar un programa de ciència ciutadana global que permeti recollir dades obertes de 1.000 ciutats de tot el món, amb la intenció de crear indicadors de planificació urbana que permetin millorar el coneixement i la presa de decisions per part dels dirigents polítics.

Les dades que es puguin recollir amb aquest observatori mundial de 1.000 ciutats haurien de poder ser utilitzades per les agències mundials per avaluar el progrés cap a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides. “Hem demostrat que és possible comparar i controlar les polítiques urbanes que promouen la salut i la sostenibilitat, i el seu nivell d’implementació a escala mundial”, apunta Giles-Corti.

Per aconseguir un major volum d’informació de les administracions locals i fer una comparativa tan exhaustiva com sigui possible entre ciutats de tot el món, els investigadors de la UVic-UCC subratllen la importància de l’Open Data (o accés a bases de dades obertes al públic) i de l’Open Software, de manera que els programes i les noves tècniques d’anàlisi de dades siguin obertes i accessibles a tots els investigadors.

Presentació dels resultats el 9 de juny a Vic
Les conclusions principals de la recerca publicada a The Lancet Goobal Health, així com les activitats locals que ja s’estan fent en algunes ciutats i les seves futures actuacions urbanístiques, es presentaran aquest dijous 9 de juny, a les 9 del matí, a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC. El Local Launch of the Lancet Global Health’s Series on Urban Design, Transport and Health for Vic and Barcelona es podrà seguir també per streaming mitjançant aquest enllaç.

Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, donarà la benvinguda i tot seguit començarà la intervenció de Billie Giles-Corti, líder del projecte Global Healthy and Sustainable City-Indicators (RMIT Melbourne). A continuació, hi haurà una presentació dels indicadors de salut i sostenibilitat a les ciutats de Vic i Barcelona. En aquest apartat hi participarà Marta Rofin, arquitecta de l’Ajuntament de Vic; Joan Carles Martori, investigador de la UVic-UCC; Guillem Vich, investigador d’ISGlobal; Xavier Del Clos, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, i Anna Puig-Ribera, investigadora de la UVic-UCC.

L’acte continuarà amb una presentació de les accions presents i futures en urbanisme i salut a càrrec de Marta Fernández, directora executiva de l'RMIT Europe; Lorena Perona, tècnica del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona; Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic; i Oriol Marquet, membre del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori de la UAB. La cloenda de l’acte anirà a càrrec de Roberto Elosua, director de la Càtedra de Salut i Població de la UVic-UCC, degà electe de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i catedràtic d’epidemiologia, i tot seguit hi haurà atenció als mitjans de comunicació.

D’acord amb l’aposta que la UVic-UCC fa per la recerca en l’àmbit de la salut i social, aquest projecte es continuarà desenvolupant en el marc del nou Institut de Recerca i d'Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), en funcionament des de l’1 de juny.

Per a més informació sobre l’estudi realitzat i la sèrie publicada es pot contactar amb Anna Puig-Ribera al correu electrònic annam.puig@uvic.cat

Sobre l'RMIT
L'RMIT és una universitat global de tecnologia, disseny i empresa. Com a institució d’educació superior originària d'Austràlia, la Universitat RMIT gaudeix d'una excel·lent reputació internacional en educació professional i vocacional, investigació aplicada i compromís amb les necessitats de la indústria i la comunitat. RMIT té més de 90.000 estudiants i 10.000 treballadors a les instal·lacions de Melbourne (tres campus), Vietnam (dos campus) i Espanya (un centre), i també ofereix programes conjunts a Singapur, Hong Kong, Xina, Indonèsia, Sri Lanka i Bèlgica i Alemanya.

Fundada el 2013, l'RMIT Europe és la porta d'entrada de la investigació, la indústria, el govern i les empreses europees a la innovació i el talent a Austràlia i a Àsia. Impulsa una contribució econòmica, ambiental i social positiva a Europa connectant el talent dels estudiants amb els reptes d'innovació, traduint el coneixement en acció i generant impacte local i regional a través de la investigació.

Compartir i debatre el coneixement generat per la comunitat científica ha sigut sempre una peça clau en la història de la ciència. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va néixer l’any 1764 amb aquest mateix objectiu, el de reunir la comunitat científica catalana i discutir els avenços científics que tenien lloc arreu del món. Ara, l’Acadèmia ha elegit a l’investigador d’IrsiCaixa Javier Martínez-Picado com acadèmic. El doctor, que també és professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats ICREA i membre de la Càtedra de les Malalties Infeccioses i Immunitat de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), ha estat elegit per la seva gran tasca en el camp de la immunovirologia. En concret, Martínez-Picado acumula un llarg recorregut acadèmic en el camp del VIH/sida i altres malalties infeccioses, i  lidera el grup de recerca de Retrovirologia i Estudis Clínics a IrsiCaixa.

Actualment els seus interessos científics se centren en l’estudi dels mecanismes immunitaris i virològics relacionats amb les malalties virals humanes, incloent-hi el VIH-1, el virus de l'Ebola, els Arenavirus i, més recentment, el SARS-CoV-2. El programa científic que segueix el seu grup està enfocat en la translació de la recerca al pacient, i té com a objectiu investigar noves estratègies terapèutiques contra els virus, especialment en el camp del VIH/SIDA, a través de la recerca tant bàsica com aplicada. L’equip col·labora estretament amb altres centres de recerca nacionals i internacionals per assolir el màxim impacte en les seves àrees d’investigació: la cura del VIH, l’estudi de la patogènesi viral i la caracterització dels perfils d’infecció viral que segueixen una progressió excepcional de la malaltia. Arran de la pandèmia de COVID-19, ha ampliat la seva investigació a la patogènesi del SARS-CoV-2, implementant models de miniòrgans humans dissenyats al laboratori per avaluar la infecció viral i les respostes inflamatòries.

Com a acadèmic electe, Martínez-Picado pròximament durà a terme la sessió pública d’ingrés on llegirà un discurs per ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. “Formar part de l’Acadèmia i ser un dels membres que la formen al costat de companys i companyes del món científic a qui admiro i pels qui tinc un gran respecte és una gran oportunitat per posar en valor tota la feina col·laborativa que hem aconseguit amb tot l’equip en el camp de la immuno-virologia”, comenta Martínez-Picado, que afegeix que  “és un bon impuls per seguir treballant per avançar en la ciència d’una manera col·laborativa, equitativa i puntera”.

Els beneficis que suposa aplicar degudament el mindfulness, tècnica avalada científicament que guiada per professionals i amb una orientació terapèutica, ajuda en l’abordatge psicològic de determinades patologies. Aquest va ser un dels temes centrals que es va tractar en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social que es va celebrar divendres a Manresa i que va reunir més d’un centenar de professionals d’arreu. El congrés formava part de les activitats de Manresa 2022, que se celebra enguany per commemorar els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

El congrés, organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) i la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Fundació Althaia, va comptar amb la participació de ponents de reconegut prestigi internacional, que van tractar tres temes poc habituals en els congressos tradicionals però imprescindibles per avançar cap a un desenvolupament òptim de la salut mental. Es tracta de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en aquest àmbit, l’aportació de les neurociències a les teràpies psicològiques i la mirada transcultural en salut mental.

Bernd Puschner, doctor en Psicologia i professor a la universitat alemanya d’Ulm, va parlar de la rehabilitació de les persones afectades per problemes de salut mental. Va aportar dades i va compartir el projecte “Upsides Project”, que estudia l’eficàcia dels anomenats agents de suport en els processos de recuperació. Es tracta de persones que han viscut prèviament un trastorn en salut mental i que intercanvien experiències per transmetre un missatge de suport al pacient.

Francisco Collazos, psiquiatre de la Vall d’Hebron que és un referent en l’atenció en salut mental a persones culturalment diferents, va afirmar que l’atenció assistencial culturalment competent ha de tenir en compte el context social de la persona i focalitzar l’atenció en els grups més vulnerables, com ara les persones migrants. El ponent va reclamar la incorporació d’un nou actor, l’agent comunitari de salut mental, que faci de pont i traslladi les necessitats d’aquestes persones.

Amb la ponència Mindfulness, neurociència i defusió, Joaquim Soler, psicòleg clínic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, doctor en psicologia i expert en mindfulness, va compartir diferents estudis que demostren com són de significatius els efectes del mindfulness. Segons va dir, és especialment eficaç en la prevenció de recaigudes de la depressió. Va comentar que la pràctica del mindfulness augmenta la regulació emocional i, en conseqüència, baixa la clínica del trastorn. Davant de l’existència de moltes tècniques diferents de mindfulness, va advertir del perill de la seva banalització i en va defensar la pràctica com a ciència. Aquesta ponència va estar oberta a tota la ciutadania en el marc de les activitats de Manresa 2022 per la vinculació del mindfulness a dos valors ignasians com són la meditació i l’espiritualitat.

A la tarda, es van portar a terme diferents tallers pràctics de forma simultània vinculats a cadascun dels tres àmbits del congrés, a més d’un quart d’innovació tecnològica centrat en les aportacions de la intel·ligència artificial a la salut mental.

El premi al millor pòster del congrés va ser per a un equip de professionals d’infermeria i psicologia de la Fundació Althaia format per Dominica Díez, Alba Vall, Bàrbara González, Montse Esclusa i Yolanda Martínez, que van presentar els resultats d’un estudi sobre l'impacte emocional de la covid-19 en els professionals sanitaris.

Aposta per la recerca, la innovació i l’aliança entre institucions

En la benvinguda i la clausura van intervenir Manel Jovells, director general d’Althaia; Imma Cervós, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central del Servei Català de la Salut; Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Marc Aloy, alcalde de Manresa i president del Patronat d’Althaia; Jordi Collet, vicerector de Recerca UVic-UCC; Míriam Torres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar; Mireia Torralba, degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC; Sílvia Mas, vicerectora del Campus Manresa UVic-UCC; Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i Antoni Corominas, director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia.

En les seves intervencions es va remarcar la necessitat de compartir coneixements i fer recerca i innovació en Salut mental en moments com l’actual, quan la incidència de trastorns mentals sobretot arran de la pandèmia de la covid-19 en el món és creixent. També van posar en valor les aliances entre institucions per potenciar la recerca i afrontar els reptes que es plantegen sobre la salut emocional de les persones.

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social va estar organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) conjuntament amb la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia. El SaMIS està format per professionals de la Fundació Althaia, el Consorci Hospitalari de Vic, Osonament, la UVic-UCC, Sant Andreu Salut i l’EAP Osona Sud-Alt Congost, entre d’altres.

La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) acull avui, divendres 27, i demà, dissabte 28, el XV Congrés de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica. La inauguració s’ha fet aquest matí a l’Aula Magna de la Universitat i ha anat a càrrec de Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic; Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; Fina Climent, presidenta de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica (SCAP), i Irmgard Costa, presidenta sortint de la SCAP.

Josep Arimany ha donat la benvinguda a totes les persones assistents al congrés i ha fet una primera contextualització de la UVic-UCC, que, tot i celebrar enguany el seu 25è aniversari, “no és una universitat tan jove com sembla”. La presència a la ciutat de Vic de figures històriques com el Bisbe Ató i Gerbert d’Orlach, junt amb la creació de la Universitat Literària de Vic el 1599, són alguns exemples dels antecedents que posen en relleu la tradició universitària de la ciutat. El president de la FESS ha explicat el paper que ha tingut al territori la UVic-UCC com a motor econòmic i de transformació social, i ha exposat el creixement que ha experimentat la institució en els darrers anys. En aquest punt, s’ha referit especialment a la inauguració de la Facultat de Medicina el 2017 “en contra del que deia molta gent i de la manca de professorat que algunes persones hi auguraven”. Com a primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vic ha animat el públic assistent al congrés a conèixer, durant aquests dos dies, Vic i el seu patrimoni.

Ramon Pujol s’ha centrat en la seva experiència professional anterior com a metge de medicina interna a l’Hospital Universitari de Bellvitge per recordar la “relació molt satisfactòria” que ha tingut amb els especialistes en patologia. “Sempre he anat al seu darrere perquè em donessin el diagnòstic tan ràpid com fos possible, ja que quan esperem un diagnòstic és com si esperéssim un veredicte”, ha afegit. Pujol ha felicitat l’organització del congrés per haver previst “un programa fantàstic i molt interessant” i també ha celebrat que la Societat Catalana d’Anatomia Patològica hagi publicat el llibre Història breu de l’Anatomia Patològica de Catalunya, de Josep Antoni Bombí, Miquel Bruguera i Jacint Corbella.

Per la seva part, Irmgard Costa ha mostrat la seva satisfacció per poder fer el congrés de manera presencial a Vic, “la meva ciutat”, atès que el que estava programat per al 2020 es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia. Costa ha agraït el suport rebut tant per part de la ciutat de Vic com de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC a l’hora d’organitzar l’esdeveniment i ha acabat afirmant: “Estic segura que el programa científic serà un èxit”.

Les intervencions han acabat amb Fina Climent, que ha destacat que aquest congrés és el resultat d’una suma d’esforços i que el seu contingut es troba en un punt intermedi entre la continuïtat d’altres edicions —amb la sessió protagonitzada pels nous patòlegs, “el puntal de la nostra especialitat”, segons Climent— i les novetats, com ara el workshop de patologia digestiva que es fa aquest matí.

Un programa de gran interès

La sessió matinal d’avui s’ha centrat en la patologia digestiva, a través d’un workshop en el qual es tracten les lesions polipoides de còlon, el càncer gàstric, el càncer de pàncrees i els protocols diagnòstics i les lesions quístiques de pàncrees, a partir de l’exposició de diversos casos clínics. A la tarda es podrà seguir la sessió de nous patòlegs, en els quals participaran professionals de diferents centres hospitalaris de Catalunya.

Demà, dissabte, el Congrés continuarà amb el simposi Patologia 360 graus (de la Preanalítica a la Bioinformàtica), en el qual es presentaran experiències sobre el Biobanc, la patologia digital, FISH, NGS, la bioinformàtica i altres tècniques, a càrrec de biòlegs i patòlegs de la Xarxa de Bancs de Tumors de Catalunya, l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital Can Ruti, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Clínic i IDIBAPS. Tot seguit, es farà la conferència “Perspectivas de la patología del siglo XXI: retos y posibilidades”, a càrrec d’Enrique de Álava, director de la Unitat de Gestió Clínica d’Anatomia Patològica a l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla. A partir de la 1 del migdia, i abans de clausurar el Congrés, tindrà lloc l’assemblea de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica.

Durant les pauses que es faran entre sessions, els membres del Comitè Científic del congrés passaran a valorar els 56 pòsters que hi haurà exposats. Aquestes comunicacions estan fetes per residents de l’especialitat d’Anatomia Patològica de diferents centres sanitaris de Catalunya i totes poden optar als dos premis al millor pòster presentat al Congrés.

Més de cent professionals participaran en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social que se celebrarà aquest divendres, 27 de maig, a Manresa. Serà un fòrum de debat organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) i la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Fundació Althaia en què intervindran ponents de reconegut prestigi internacional. Sobre la taula hi haurà tres temes poc habituals en els congressos tradicionals però imprescindibles per avançar cap a un desenvolupament òptim de la salut mental. Es tracta de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en aquest àmbit, l’aportació de les neurociències a les teràpies psicològiques i la mirada transcultural en salut mental.

La primera part del congrés es desenvoluparà a la Sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu a partir de conferències magistrals i el debat científic entre els assistents. Es comptarà amb la presència de Bernd Puschner, doctor en Psicologia i professor a la universitat alemanya d’Ulm, que és expert  en el recovery i tots els aspectes que tenen a veure amb la recerca i innovació de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en salut mental. En concret, parlarà del projecte internacional de recerca UPSIDES, que analitza l’eficàcia del suport entre iguals com a tècnica rehabilitadora.

També hi participarà Francisco Collazos, psiquiatre de la Vall d’Hebron, que és un referent en l’atenció en salut mental a persones culturalment diferents que s’ha especialitzat en l’estudi de la salut mental dels immigrants. Oferirà la ponència Està adaptada la salut mental a la interculturalitat?, en què plantejarà si, en un marc sociocultural globalitzat i transcultural, cal ajustar les concepcions clàssiques del que és normal i/o patològic.

La ponència Mindfulness, neurociència i defusió anirà a càrrec de Joaquim Soler, psicòleg clínic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, doctor en psicologia i expert en mindfulness. Soler, que és un referent a nivell europeu en investigació en salut mental i teràpies psicològiques, parlarà de la neurociència, la meditació i el cervell humà. L’objectiu és aportar, des de la neurociència, l’explicació científica sobre què passa en el cervell humà quan una persona medita i per què té beneficis sobre la salut i el benestar.

A la tarda, al convent de Sant Clara, es portaran a terme diferents tallers pràctics de forma simultània vinculats a cadascun dels tres àmbits del congrés, a més d’un quart d’innovació tecnològica centrat en les aportacions de la intel·ligència artificial a la salut mental.

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social està organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) conjuntament amb la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia. El SaMIS està format per professionals de la Fundació Althaia, el Consorci Hospitalari de Vic, Osonament, la UVic-UCC, Sant Andreu Salut i l’EAP Osona Sud-Alt Congost, entre d’altres.

Participació en el projecte Manresa 2022

Des del congrés es col·labora amb el projecte Manresa 2022, que se celebra enguany a Manresa per commemorar els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages i els valors que se’n desprenen. En aquest sentit, dues activitats del congrés estan obertes a tota la ciutadania, especialment a les persones interessades en els temes ignasians.

Es tracta de la conferència Mindfulness, neurociència i difusió, que pronunciarà Joaquim Soler a les 12.15 hores i que es podrà seguir de forma telemàtica a través d’aquest enllaç. També el taller Neurociència, mindfulness i psicologia positiva, que serà impartit per Rosa Tejedor i Yolanda Martínez, psicòlogues clíniques de la Direcció de Salut Mental de la Fundació Althaia, i que ja té totes les places completes.

Els valors ignasians originals són plenament vigents en el nostre entorn i tenen molta connexió amb els temes que es tractaran en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social. Per això l’esdeveniment forma part del projecte Manresa 2022. A més, tots els congressistes vinguts d’arreu rebran informació i dues invitacions per a la visita de la Manresa Ignasiana que podran realitzar al llarg de l’any, de manera que aquest fòrum professional contribuirà en la difusió de Manresa 2022.

En la sessió plenària d’aquest dimecres, el Patronat de la Fundació Universitària Balmes, a petició del rector, va nomenar Roberto Elosua Llanos com a degà electe de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El degà electe coincidirà amb l’actual, Ramon Pujol durant el curs 2022-2023, en un període de convivència que servirà per efectuar un traspàs ordenat de coneixement i funcions del càrrec. Roberto Elosua adquirirà a tots els efectes la condició de degà a l’inici del curs 2023-2024, moment en el qual Ramon Pujol cessarà del seu càrrec.

Durant tot el curs que ve, el degà electe ja tindrà delegades una sèrie de competències especifiques, que es concreten en analitzar i proposar noves titulacions de la Facultat de Medicina, així com realitzar actuacions per a la seva aprovació, implantació i desenvolupament; fer el seguiment de la contractació del personal PDI pel curs 2023-2024; i avaluar el model docent de la facultat, tot vetllant per la preparació dels estudiants per a les proves MIR, a les quals la primera promoció de la Facultat se sotmetrà a principis del 2024.

El nomenament de Roberto Elosua es va fer efectiu després que el rector emetés la resolució de la seva proposta el passat 5 de maig i que el patronat de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) també li donés llum verda en una sessió extraordinària el passat 9 de maig.

Roberto Elosua és catedràtic d’Epidemiologia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i coordinador del Grup de recerca Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), on desenvolupa la seva activitat de recerca. Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1997, és especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. La seva recerca se centra en l’estudi de l’epidemiologia i de les bases genètiques de les malalties cardiovasculars i els seus factors de risc. L’estudi més conegut en els quals participa és el projecte REGICOR (Registre Gironí del Cor). Des del 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.