Medicina integral i comunitària

Model de formació
centrat en l'estudiant

Treball cooperatiu

Aprenentatge basat en casos clínics

Català
Notícies
  • 15.02.2019

    A partir del dilluns 18 de febrer es posa a disposició dels treballadors de la UVic el primer d?una flota de dos vehicles elèctrics per a desplaçaments corporatius, gràcies a un acord amb la cooperativa Som Mobilitat. D?aquesta manera es posa en marxa el ?Projecte e-mobilitat? amb l?objectiu de millorar la mobilitat dels treballadors en termes de sostenibilitat, eficiència i funcionalitat. ?Amb la posada en marxa d?aquest projecte es consolida el compromís de la Universitat pel desenvolupament sostenible, sense perdre la visió social, ja que ho fem acompanyats de la Cooperativa Som Mobilitat, que desenvolupa una funció molt important per al ?i en el? territori?, segons ha manifestat el director de l?Àrea d?Infraestructures i Serveis Generals, Arnau Bardolet. Altres sistemes de mobilitat sostenibles En les següents fases del projecte es preveu incrementar la flota de vehicles elèctrics així com altres sistemes de mobilitat sostenible com la bicicleta o el patinet elèctric. Inicialment es disposa d?un cotxe 100% elèctric (zero emissions de CO2), model Renault Zoe, amb una bateria de 40kW i una autonomia mitjana de 250-300km, segons l?ús que es faci del motor, així com del tipus de conducció. Aquest primer cotxe ja està ubicat al pàrquing de la Torre dels Frares, al carrer Perot Rocaguinarda, on s?han habilitat dues places senyalitzades per al seu estacionament i càrrega (places exclusives per als cotxes elèctrics Som Mobilitat ? UVic-UCC). El punt de càrrega està situat entre les dues places i permet carregar els dos vehicles de forma simultània. Cal destacar que l?energia utilitzada per a aquestes càrregues prové de l?energia produïda per a autoconsum, fruit de la nova instal·lació de les plaques solars de la coberta de l?edifici de la Torre dels Frares. Les persones que vulguin fer ús dels cotxes elèctrics s?hauran de donar d?alta com a usuari/ària a través de l?espai e-mobilitat que s?ha habilitat a la intranet de la universitat i un cop confirmada l?alta, ja es podrà procedir a fer la reserva del cotxe a través d?una App o de la web de Som Mobilitat. Més eficiència, més autonomia Amb l?ús del cotxe elèctric es promou l?ús de les energies renovables, a més de la reducció d?emissions d?efecte hivernacle i de la disminució de l?ús del vehicle privat. Els vehicles 100% elèctrics aprofiten l?energia de les frenades i dels desnivells per generar electricitat que s?acumula a les bateries. Així són més eficients i augmenten l'autonomia. Amb l?aposta pel vehicle compartit es vol facilitar la mobilitat interna i externa dels treballadors, impulsant alhora un servei de mobilitat elèctrica compartida. Si es vol utilitzar el vehicle per a usos personals, hi ha l'opció de donar-se d?alta com a soci/sòcia de Som Mobilitat i fer créixer el projecte d?aquesta Cooperativa. Som Mobilitat és una societat cooperativa de consumidors i usuaris, sense ànim de lucre, que impulsa accions i projectes que contribueixen a fer que tots els desplaçaments dels seus socis siguin més sostenibles i contaminin menys, reduint, alhora, el nombre de vehicles a les ciutats. Ho fa amb base als principis de mobilitat, comunitat, sostenibilitat, ciutat, qualitat i estalvi.

  • 11.02.2019

    El passat 29 de gener va tenir lloc el primer "Methods Matter", un ?Meeting? relacionat amb la investigació de les lesions esportives celebrat a Copenhagen, en el qual va assistir-hi el Dr. Martí Casals, professor agregat de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.  En la reunió hi van participar 25 investigadors de diversos països, experts en la temàtica, entre els quals hi havia perfils molt variats; des de bioestadístics esportius, epidemiòlegs de lesions esportives, metodòlegs de grups de recerca del Comitè Olímpic Internacional (COI), fins a editors de revistes mèdiques i de fisioteràpia esportiva. El principal objectiu dels assistents era debatre sobre la metodologia en estadística i epidemiologia. El Dr. Martí Casals, professor agregat de la Facultat de Medicina i investigador del grup de recerca SPARG del Centre d?Estudis d?Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC, va ser un dels representants del ?Meeting? i va parlar de la importància de la bioestadística esportiva en aquest àmbit i les diferents aplicacions que pot tenir. 

  • 07.02.2019

    Els ex jugadors de la NBA afroamericans i els de més alçada, en general, moren abans que els jugadors blancs i els de menor alçada, segons les conclusions d'un estudi realitzat per investigadors espanyols i publicat a Applied Sciences l'1 de febrer passat. Tot i això, la taxa de mortalitat anual és menor entre els exjugadors de la NBA que entre la població general dels Estats Units, també segons aquest estudi.   El treball, un dels més amplis realitzats pel que fa a mostra, analitza un total de 3.985 jugadors que van participar en la lliga de bàsquet professional americana des del seu naixement el 1946 fins a abril de 2015, 481 d'ells encara en actiu. Del total, 687 havien mort (un 19,1%) abans del 15 d'abril de 2015. La investigació utilitza models estadístics per a l'anàlisi de supervivència on es consideren diverses variables de control relatives a característiques fisiològiques, demogràfiques i de competició dels jugadors .   L'estudi el van liderar José A. Martínez, del Departamento de Economia de la Empresa de la Universidad Politécnica de Cartagena; i Martí Casals, del Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i del Departament de Ciències de l'Esport del FC Barcelona - Barça Innovation Hub. També ha comptat amb la col·laboració de Klaus Langohr, del Departament d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelona Tech (UPC) i del grup de recerca de Bioestadística i Bioinformàtica (GRBIO) de la mateixa universitat, així com del periodista de dades Julián Felipo, de la secció de bàsquet d'El Mundo Deportivo. L'equip, multidisciplinari, compta amb experiència "no només en el camp del bàsquet sinó també en el de l'epidemiologia, l'estadística, el periodisme de dades i la ciència en general", diuen els autors.  Morts prematures de jugadors retirats Els últims anys, col·lectius de jugadors i exjugadors, així com els mitjans de comunicació, han mostrat la seva preocupació per la mort prematura de jugadors retirats de la NBA. Un dels exemples més significatius va ser la mort de diversos exjugadors, tots ells menors de 60 anys, entre febrer i setembre de 2015: Moses Malone (de 60 anys), Darryl Dawkins (58), Jerome Kersey (52), Jack Haley ( 51), Christian Welp (50) i Anthony Mason (48). "Jo sempre li dic a la meva dona: no veuràs gaires homes de set peus d'alçada (2,13m) pel carrer amb 75 anys", va dir coincidint amb aquestes notícies Larry Bird, campió amb els Boston Celtics, en un reportatge de Jackie MacMullan al portal d'esports ESPN que recull l'estudi. Un altre pivot històric, Bill Walton, afegia en el mateix article que "els esportistes som el nostre pitjor enemic, perquè no escoltem els nostres cossos, no escoltem els metges i no ens n'adonem fins que ja és massa tard".   "Això va fer que molta gent es plantegés si practicar bàsquet professional podria ser un factor de risc per a la salut", expliquen José A. Martínez i Martí Casals. De fet, la NBA i l'associació de jugadors van reaccionar el 2016 creant un pla per fer revisions a jugadors retirats. Des de 2013, un estudi analitzava l'estructura i les funcions cardíaques de 526 jugadors en actiu en les plantilles. Prèviament, i coincidint amb el 50 aniversari de la NBA, el 1996, la lliga ja va fer un estudi sobre mortalitat que cobria un total de 2.810 jugadors.  Els més alts i els afroamericans moren abans Després d'analitzar els 3.985 jugadors que van participar a la NBA des del seu naixement el 1946 fins a l'abril de 2015, els resultats d'aquest estudi suggereixen que l'altura i l'ètnia estan associades a la mortalitat. Els jugadors més alts i els afroamericans, en general, moren abans que els jugadors més petits i blancs. Alhora, "hem mostrat empíricament que la taxa de mortalitat anual en general és menor entre aquests exjugadors que en la població en general", afirmen Martínez i Casals   Entre els factors que poden explicar aquestes diferències, l'estudi apunta, principalment en el cas dels jugadors afroamericans, a "l'efecte del treballador saludable", és a dir a "la tendència de la població activa i ocupada a mostrar índexs de mortalitat més favorables que la població general ", segons expliquen els investigadors. Així mateix, també s'apunta a la hipòtesi de la bretxa salarial com a factor que podria explicar les diferències en mortalitat.   Les conclusions del treball poden resultar d'utilitat per dissenyar estratègies en plans de salut i en els criteris de destinació de recursos en relació a polítiques sanitàries. En el cas de l'alçada, "un factor de risc clarament identificat", l'estudi "pot ajudar a implementar accions concretes de prevenció i monitorització". Pel que fa a l'ètnia, els resultats "poden contribuir a dilucidar si, a més dels factors socioeconòmics, hi ha algun tipus de causa relacionada amb la morfologia del cor, com alguna investigació ja ha suggerit anteriorment", apunten Martínez i Casals. A més, proporciona estimacions sobre l'esperança de vida dels jugadors en funció de l'estatura i l'ètnia tenint en compte l'any de debut a l'NBA.   Les dades relatives a alçada i ètnia, claus en el resultat final, es van obtenir de múltiples fonts amb un procés de validació que va implicar una doble codificació manual i independent per part de l'equip d'investigació. L'estudi s'ha publicat respectant els codis d'Open Science per donar accés públic i obert, amb criteris de transparència i permetent la reproductibilitat de les dades, i connecta amb un estudi previ sobre tromboembolisme pulmonar realitzat per Martínez i Casals i amb un article de Julián Felipo sobre si la de jugador pivot podia ser una professió de risc a la NBA.

  • 01.02.2019

    El Servei de Donació de Cossos de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha obtingut un total de 178 donants el primer any de funcionament. Un servei que es va posar en marxa l'1 de febrer de 2018 i que contribueix a millorar l?ensenyament i la preparació dels futurs professionals de les Ciències de la Salut. La donació del cos és un acte altruista, lliure i voluntari que permet als alumnes estudiar l?anatomia com a fonament dels coneixements mèdics i quirúrgics, a més d?entendre i investigar les bases de determinades patologies. D?aquesta manera, les donacions permeten ajudar en el progrés de la investigació mèdica i científica de la UVic-UCC, que després d?un any ja disposa de 178 donants, dels quals 74 són homes i 104 dones, amb la franja d?edat més comuna entre els  60 i els 70 anys. En principi, pot fer-se donant qualsevol persona major d?edat, en ús de les seves plenes facultats mentals, que manifesti per escrit la voluntat de donar el cos a la ciència. És un procediment que es fa de manera presencial a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, per al qual cal anar acompanyat d?un testimoni i portar el DNI. Un cop registrades les dades, el donant obtindrà un carnet personal i intransferible que l?acreditarà com a tal. Després de la defunció, cal trucar a la funerària corresponent i indicar que es tracta d?un donant de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, perquè pugui fer-se el trasllat del cos. Un cop a la Facultat se li practica una analítica per confirmar que el donant no patia cap malaltia infecciosa com l?hepatitis B i C, el VIH, la tuberculosi o sèpsia, i en cas de resultat negatiu es procedeix a embalsamar el cos. Un procés que tant abans com després de la defunció garanteix l?anonimat absolut al donant. Fins fa un any, donar el cos a la ciència era més complicat, ja que només podia fer-se a les facultats de medicina de Barcelona o el seu entorn. Aquest servei de la UVic-UCC el fa extensiu al territori. Així, tots els habitants de la Catalunya Central que ho desitgin poden inscriure?s al registre per donar el seu cos a la ciència i ajudar al progrés de la medicina.

  • 01.02.2019

    Els dies 30 i 31 de gener i 1 de febrer, va tenir lloc la X Trobada de Professorat de les Ciències de la Salut al Campus Bellvitge, en el qual la Facultat de Medicina de la UVic-UCC va presentar l'anàlisi "Un exemple d'avaluació programàtica a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC". L?estudi, realitzat per Josep Roma, responsable d?avaluació i membre de la Càtedra d?Educació Mèdica de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; Carles Blay i Elisabet Sarri, coordinadors del 1r i del 2n curs del grau en Medicina respectivament, i Ramon Pujol, degà de la Facultat , mostra com els alumnes del grau obtenen una nota final que resulta ser el sumatori de diverses notes, obtingudes a través de diferents mètodes. D?aquesta manera, els estudiants no disposen de cap format avaluatiu que permeti aconseguir una única nota. En el marc d?aquesta trobada es van treballar diversos temes rellevants per a la millora de la qualitat de la docència i es van proposar tallers interactius, exposicions, taules de debat i ponències dedicades als nous reptes i innovacions, fent un relleu especial a l?anàlisi de la relació entre la innovació i la investigació docent. En aquesta edició també es va abordar el futur del professorat universitari per la transcendència que té en la qualitat de la docència.

  • 31.01.2019

    Alumnes de secundària de l?IES Vic i l?Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu, han pogut assistir al taller de dissecció anatòmica virtual del cos humà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC al llarg del mes de gener. Aquests tallers estan formats per sessions teoricopràctiques, establertes dins del Programa de Tallers de Secundària que ofereix la Universitat. Concretament en el taller de dissecció anatòmica virtual, s?exposen les possibilitats de les eines de visualització en 3D a partir de les imatges mèdiques diagnòstiques del cos humà, amb l?objectiu d?explicar, de manera intuïtiva i senzilla, com funciona la plataforma. Les sessions, dirigides per la Dra. Marian Lorente, Laia Nogué i Kenya Martín, directora, tècnica i becària del Laboratori d?Anatomia respectivament, s?han dividit en tres parts: en la primera es realitza un taller de visualització d?estructures anatòmiques reals a la sala de dissecció, en la segona s?ensenyen i es mostren els ossos, que els alumnes poden veure i tocar, i finalment, en la tercera part els alumnes poden veure l?anatomia virtual del cos humà a través de la plataforma SECTRA.

1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6