Oriol Mitjà: “Actualment, tenim les xifres més elevades d’ITS des que es van descobrir els antibiòtics”

La Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va organitzar aquest dijous, 9 de maig, l'11a edició de la Jornada d'Actualització sobre les Malalties Infeccioses, que es va desenvolupar a la sala d'actes de la Facultat de Medicina, a l'edifici de Can Baumann, a Vic.

La jornada va comptar amb la col·laboració de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, l’ICS Catalunya Central, el Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS), el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) i la Fundació Althaia.

El degà de la Facultat de Medicina, Roberto Elosua, i la gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat de Catalunya Central, Núria Prat, juntament amb el metge i infectòleg Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, van donar la benvinguda a la jornada. Bonaventura Clotet va remarcar que “les primeres espases de la investigació de les malalties infeccioses formen professionals sanitaris i estudiants a la Facultat de Medicina de Vic”. Bonaventura Clotet va assegurar que jornades com aquesta “permeten formar estudiants de predoctorat i continuar treballant per avançar en les línies d’investigació de la Càtedra”.

El primer bloc de la Jornada es va dedicar al VIH i va estar moderat pel metge Roger Codinachs (EAP Vic Sud). La presentació inicial va anar a càrrec de la metgessa Beatriz Mothe, de la Càtedra, i a la taula rodona s’hi varen afegir la metgessa de família Adriana Silva (ICS) i la psicòloga clínica Carmina R. Fumaz (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol). Es van posar sobre la taula qüestions com ara si cal un cribratge universal per detectar casos de VIH, com es pot millorar el diagnòstic de la malaltia –sobretot en dones i en persones majors de 60 anys–, i com n’és d’important establir protocols entre l’atenció primària i l’hospital, i també no estigmatitzar els pacients. 

El segon bloc es va centrar en les malalties de transmissió sexual (ITS) i va estar introduït pel metge i investigador Oriol Mitjà, que va fer una anàlisi de l’estat actual i de les potencials teràpies de futur de les ITS. Mitjà va donar xifres del notable augment que han experimentat aquestes infeccions els últims cinc anys: “Actualment, tenim les xifres més elevades d’ITS des que es van descobrir els antibiòtics”. A la taula rodona, moderada per la metgessa Encarna Sánchez (ICS), hi van participar també la metgessa Anna Escalé (ICS), la llevadora i responsable de l’ASSIR Catalunya Central Nàyade Crespo (ICS) i l’infermer Víctor Guadalupe (Agència de Salut Pública). Entre d’altres, van destacar la importància de fer de la consulta “un espai segur, lliure d’estigmes” i d’un correcte estudi de contactes, així com tenir en compte les pràctiques sexuals que ha dut a terme la persona infectada.  

Les infeccions desconegudes van ser l’eix del tercer bloc, que va incloure una presentació sobre l’esquistosomiasi, a càrrec de la metgessa especialista en Medicina Interna i Salut Internacional Sílvia Roure (ICS – Gerència Metropolitana Nord). Va reivindicar la necessitat d’oferir un tractament fàcil als pacients infectats per aquest paràsit, que es troba en aigües de zones tropicals i afecta sobretot persones d’origen subsaharià, i va assenyalar que “els cucs adults poden arribar a viure més de 40 anys i ponen uns 300 ous/dia. Imagineu-vos l’impacte que pot tenir en tots els teixits del cos”. La pediatra Maite Riera (ICS), al seu torn, va parlar de com aquesta infecció afecta els infants. El bloc va estar moderat pel metge Manuel Crespo (Fundació Althaia). 

L’últim bloc de la Jornada d’Actualització sobre Malalties Infeccioses va girar entorn de la covid-19. La metgessa internista Lourdes Mateu, de la Càtedra, va introduir el tema parlant de “La covid persistent, una condició limitant”. A la taula rodona hi va participar també el professor de la Facultat de Medicina Domingo Ruiz, la metgessa de família Anna Ruiz (ICS), i el metge i investigador en salut pública Josep Vidal (ICS). En aquest bloc es va destacar l’avenç en la recerca sobre aquesta malaltia, “que s’ha fet molt més ràpid que en altres infeccions”. També, el gran impacte econòmic que té en el sistema sanitari la malaltia, per la gran quantitat de proves que es fan sovint als pacients abans de diagnosticar-la. I igualment, la necessitat de continuar fent assajos clínics per intentar millorar la qualitat de vida de les persones afectades, “el 50 % de les quals veuen incapacitada la seva vida laboral i familiar”.

Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat 

La Càtedra va néixer amb la missió de generar i difondre coneixement científic i tecnològic en l’àmbit de les malalties infeccioses i el sistema immunitari, i amb el compromís de procurar la seva transferència a la societat i al teixit productiu.
L’activitat de la Càtedra se centra principalment en les següents àrees de coneixement: infecció pel VIH/SIDA, envelliment, hepatitis, càncer, metagenòmica i microbioma, vacunes, anticossos, immunoteràpies, inflamació i activació del sistema immunitari, malalties de transmissió sexual, malalties infeccioses oblidades i altres malalties infeccioses. 

El 2013 la UVic-UCC va signar un conveni amb la Fundació Lluita contra les Infeccions (antiga Fundació Lluita contra la Sida) i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa per a la creació de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades amb la finalitat d’impulsar la col·laboració científica entre les entitats esmentades. 

La Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades de la UVic-UCC, dirigida pel doctor Bonaventura Clotet, va canviar de nom el juny de 2019. L’executiva de la Fundació Universitària Balmes, entitat titular de la UVic-UCC, va aprovar el nom actual de Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat per tal d’englobar totes les àrees d’activitat científica que la Càtedra desenvolupa.