Skip to main content

Notícies

Docents de la UVic-UCC que també són professionals del CHV i la FHSC

Més de 70 docents de la UVic-UCC són professionals del CHV i la FHSC

L’inici del curs acadèmic a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) comptarà un any més amb la col·laboració dels centres sanitaris del territori en la formació dels estudiants de les facultats de Medicina i Ciències de la Salut. Aquest setembre, la primera promoció dels alumnes de Medicina començarà la formació de sisè, l’últim curs del grau, el que suposarà la participació de nous professionals sanitaris del CHV i la FHSC com a docents de les assignatures que s’imparteixen per primer cop. Aquest curs, més de 70 professionals de les dues institucions formaran estudiants a les facultats.

Aquest curs 2022-2023, 30 professionals exerciran com a docents a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC, mentre que uns altres 41 ho faran a la Facultat de Medicina.

La formació dels estudiants de Medicina, Infermeria i altres disciplines de les Ciències de la Salut (Teràpia Ocupacional, Fisioteràpia...) també es realitza als centres sanitaris, a través de les diverses pràctiques curriculars. Aquest curs,  els hospitals i residències del CHV i la FHSC rebran més de 600 estades d’alumnes.  Els col·laboradors docents, els professionals que des del seu lloc de treball donen suport a les pràctiques de les diverses assignatures que es fan a cada servei hi tenen un paper important. Actualment, molts dels professionals de les dues institucions tenen un rol en el desenvolupament de les pràctiques tant per als alumnes de grau com per als de postgrau, màsters i cicles formatius. En l’àmbit dels estudis de medicina per primer cop s’incorpora una nova figura que és el col·laborador docent a l’aula. Aquest perfil correspon a professionals de l’àmbit mèdic que donen suport a les pràctiques i que s’integren més a la Facultat per donar suport a la part teòrica dels estudis. Dos dels nostres metges començaran aquesta tasca.

La coordinació entre les institucions sanitàries i la universitat serà un any més imprescindible per fer possible una formació universitària completa, propera i de qualitat per als sanitaris del futur.

Podeu llegir l'entrevista al degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC sobre el paper del CHV i la FHSC en el desenvolupament del centre universitari en aquest enllaç.

Intervenció del Servei de Digestologia d'Althaia

El Servei de Digestologia d’Althaia realitza un nou procediment per extreure càncers gastrointestinals incipients per via endoscòpica

El Servei de Digestologia de la Fundació Althaia realitza un nou procediment per extreure lesions premalignes o càncers incipients de l’estómac, còlon i recte per via endoscòpica. Aquest nou procediment és molt menys agressiu respecte a la intervenció quirúrgica convencional ja que s’evita l’extirpació total o parcial de l’estómac, còlon o recte. És, per tant, un nou abordatge molt menys invasiu dels càncers inicials, fet que reverteix en la recuperació del pacient i millora la seva qualitat de vida. 

Althaia és un dels primers 5 centres catalans en implementar aquesta tècnica, que és una alternativa a la cirurgia convencional en aquelles lesions cancerígenes molt superficials o lesions benignes amb risc de progressió. Per tant, perquè es pugui portar a terme és fonamental la detecció precoç. 

Destaca també el fet que l’extracció de la lesió es fa en bloc, és a dir, en una sola peça completa. Això permet un anàlisi histològic més acurat de la lesió, que va a càrrec del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Els resultats de l’examen patològic determinen si l’extirpació ha estat un procediment curatiu o si caldran altres tractaments, com poden ser la cirurgia amb extirpació de ganglis, la quimioteràpia o la radioteràpia, en funció de l’estadi de la lesió.  

En tots els casos, els pacients candidats a aquest nou procediment es decideixen en el Comitè de Tumors d’Althaia. Aquest és l’òrgan multidisciplinari en què els professionals implicats determinen la pauta terapèutica més adient i personalitzada en funció de cada cas i dels protocols establerts. 

Alta especialització

De mitjana, el bloc quirúrgic de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa acull una intervenció al mes d’aquestes característiques. Aquests tipus de procediments van a càrrec d’un equip de digestòlegs de la institució que s’han format específicament en aquesta tècnica, que s’anomena dissecció endoscòpica de la submucosa, també coneguda com a ESD per les seves sigles en anglès –Endoscopic Submucosal Dissection. Cal tenir en compte que la seva realització requereix d’una gran expertesa per part dels digestòlegs i per això, especialistes de la institució s’han format en centres d’Anglaterra i Japó. A més, l’equip d’Althaia compta amb la col·laboració d’un assessor expert de l’Hospital Germans Trias i Pujol. 

La implementació d’aquesta tècnica va molt lligada a una de les línies de recerca del Gastrointestinal Oncology, Endoscopy and Surgery (GOES) research group, el grup de recerca d’Althaia centrat en la recerca i innovació en l’àmbit de l’oncologia gastrointestinal i l’endoscòpia. El Dr. Ignasi Puig i el Dr. Marco Antonio Álvarez, digestòlegs de la institució i membres d’aquest grup de recerca, han publicat estudis de referència sobre el tema i han col·laborat en l’elaboració de guies clíniques internacionals en les quals s’estableix quan és o no indicat realitzar aquest tipus de procediments amb l’ajuda del diagnòstic òptic endoscòpic i la magnificació. Així, el treball en aquesta línia de recerca permet una selecció acurada dels pacients a qui es realitza aquest tipus de tècnica i s’evita que es faci en les persones amb pòlips molt benignes en els quals l’extirpació endoscòpica convencional és suficient.

La recerca i la innovació en el camp biomèdic permeten avançar en el coneixement i aplicar eines i tractaments que milloren la pràctica assistencial. La incorporació d’aquest nou procediment per extreure lesions premalignes o càncers incipients de l’estómac, còlon i recte per via endoscòpica n’és un exemple. Això repercuteix directament en els pacients i la població en general ja que són un dels màxims beneficiats de l’activitat dels investigadors. Per aquest motiu, Althaia fa una clara aposta per potenciar aquests àmbits d’acord al Pla estratègic Talaia 2021-2025.

Roberto Elosua, degà electe de la Facultat de Medicina

Roberto Elosua: "El desplegament del grau en Medicina ha sigut un gran repte que s’està assolint d’una forma exitosa"

El doctor Roberto Elosua Llanos, catedràtic d’Epidemiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és el nou degà electe d’aquesta facultat, nomenament que va ser aprovat pel Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) el 18 de maig passat. Elosua és coordinador del grup de recerca Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), on desenvolupa la seva activitat de recerca. Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1997, és especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. La seva recerca se centra en l’estudi de l’epidemiologia i de les bases genètiques de les malalties cardiovasculars i els seus factors de risc. L’estudi més conegut en què participa és el projecte REGICOR (Registre Gironí del Cor). Des del 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Què suposa per a tu assumir el càrrec de degà de la Facultat de Medicina?

Ser degà de la Facultat de Medicina és un honor que mai hauria imaginat quan estudiava. Alhora és una gran oportunitat per retornar als estudiants tot el coneixement i l'experiència que he adquirit durant tota la meva carrera professional. Comporta la responsabilitat de fer créixer un projecte en què estic vinculat des del primer dia. Veure com noves generacions de joves es formen com a metges i metgesses, i aviat també en nous graus, amb il·lusió d’aprendre, gaudint dels companys i col·laborant amb l’entorn en una facultat que es vol posicionar com a capdavantera. Soc conscient que haurem d’afrontar nous reptes: garantir i millorar la qualitat de la formació, potenciar la recerca, implementar nous graus... i aquesta tasca exigeix un treball en equip i alineat amb les entitats del territori.  

Durant un temps seràs degà electe i compartiràs deganat amb Ramon Pujol. Per què s’ha previst que hi hagi un temps de transició compartida i fins quan s’allargarà?

Aquesta és una fórmula de transició que s'utilitza molt en societats científiques del nostre entorn, i permet que el degà electe tingui un període per conèixer de primera mà i familiaritzar-se amb la realitat del dia a dia de la Facultat de Medicina. En el nostre cas el degà Ramon Pujol i jo compartirem aquest període fins al final del pròxim curs acadèmic 2022-2023.

Quines seran les teves prioritats com a degà de la Facultat de Medicina? En quins aspectes consideres que cal incidir més?

Sincerament, crec que el desplegament del grau en Medicina ha sigut un gran repte que s’està assolint d’una forma exitosa. Per consolidar i fer créixer la Facultat les prioritats que, en aquest moment, tenim identificades són diverses. A la Facultat de Medicina mateixa, impliquen reforçar els valors de la nostra Facultat i la missió de garantir l’aprenentatge dels nostres estudiants, arrelat a l’humanisme, l’evidència científica i l’esperit crític. També cal consolidar el pla de suport a l’estudiant des del vessant acadèmic, de salut, i de desenvolupament i creixement personal, així com consolidar la implementació del model pedagògic innovador garantint la formació i l’alineació del nostre PDI amb el nostre model. Un altre objectiu és valorar com podem incloure en el nostre model pedagògic l’entorn virtual que hem viscut durant la pandèmia de la covid-19.

Així mateix, cal revisar el pla docent del nostre grau per millorar l’aprenentatge, les pràctiques, la integració de diferents àrees de coneixement, de les tecnologies de la informació i de les dades, garantint sempre una visió holística de la persona sana i la persona amb malaltia. Igualment, s'haurà de planificar el desplegament dels nous graus d’Odontologia i Audiologia, si finalment són aprovats pels departaments de Salut i Universitats, i també caldrà reforçar el vincle i el sentiment de pertinença de tota la comunitat de la Facultat incloent els professionals sanitaris col·laboradors.

Pel que fa a la UVic-UCC, les prioritats són col·laborar amb altres graus de la nostra Universitat, en particular, però no exclusivament, amb els de l’àrea de Ciències de la Salut i del Benestar, com també reforçar la recerca dins de la UVic-UCC en col·laboració amb altres grups de recerca a través de l’IRIS-CC. També caldrà enfortir els programes de formació continuada vinculats amb la Facultat de Medicina, en col·laboració amb altres professionals de la UVic-UCC. Finalment, un altre objectiu ha de ser incloure la Facultat de Medicina al nou conveni programa de la UVic-UCC i el Govern de la Generalitat de Catalunya per reconèixer la seva vocació pública i de servei.

En l'àmbit social, la facultat ha de ser un motor per enfortir les institucions sanitàries del territori. Aquesta relació ha de fonamentar-se en valors de confiança, transparència i col·laboració per fomentar sinergies. Per altra part, la facultat ha d’estar present a la societat i oberta a la col·laboració amb agents socials i la població del territori. En aquest sentit, ha de reforçar els contactes amb els governs municipals locals, altres agents socials i empreses privades. També ha d'estar oberta a la població, organitzant activitats divulgatives i participatives periòdiques.

Fins ara eres vicedegà de Relacions Internacionals de la Facultat. De quina manera es reestructurarà aquesta àrea?

En aquest moment soc vicedegà de Relacions Internacionals i de Recerca de la Facultat i continuaré amb aquestes funcions en col·laboració amb l’estructura de la Facultat i ara també la de l'IRIS-CC. El curs 2023-2024, coincidint també amb l’inici dels nous graus, sí que haurem de fer una reorganització interna de tota l’estructura de gestió acadèmica de la Facultat.

Creus que et serà fàcil compatibilitzar el càrrec de degà amb el teu vessant investigador? Com es pot veure afectada la teva tasca en l’àmbit de la recerca?

Fins ara he pogut compaginar les tasques de vicedegà i l’activitat investigadora. Soc conscient que el càrrec de degà comporta unes tasques de gestió i de representació més demandants i que hauré de fer alguna renúncia i reduir el temps dedicat a la meva activitat investigadora. De totes maneres, reducció no vol dir abandonament i crec que aquesta dualitat serà bona per mi, personalment, i també per la Facultat de Medicina i la UVic-UCC. Així que des del punt de vista personal hauré de vetllar, cuidar i delegar algunes tasques de recerca, i substituir part del meu temps per aportacions de més qualitat al meu grup, i entre tots ens haurem d’adaptar a aquesta nova situació amb l’objectiu de continuar contribuint al coneixement i a la millora de la salut de les persones.

El pròxim curs 2022-2023 la Facultat de Medicina graduarà els primers estudiants. Un cop completat tot el cicle, què destacaries del projecte que ha desplegat la Facultat en aquests cinc anys?

Sé que em repeteixo, però sincerament crec que el desplegament del grau de Medicina ha sigut un gran èxit de la nostra UVic-UCC. Hem implementat un nou grau amb una metodologia docent innovadora i amb unes pràctiques de qualitat, però sobretot amb la participació i la complicitat de tots els agents del territori. 

Dra. Esther Dalfó, una de les investigadores de la Facultat més citades

Cinc investigadores de la Facultat de Medicina, entre les més citades segons Google Scholar

Cinc investigadores de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) apareixen entre les científiques més citades al Ranking de investigadores españolas y extranjeras en España según Google Scholar. Aquesta primera edició del rànquing (juny 2022) engloba un total de 5.600 investigadores que compten amb perfils públics i personals a Google Scholar, ordenades segons el seu índex h, un indicador del número de vegades que un article d’aquestes investigadores ha estat citat o referenciat per altres investigadors. 

De la Facultat de Medicina surten referenciades en aquest rànquing Nerea Maiz, professora de l’assignatura Reproducció Humana (ocupa la posició 1.145); Esther Dalfó, professora de Biologia (posició 2.239); Irene Roman, professora de l’assignatura Habilitats i Investigació Clínica (posició 2.565); Anna Castañé, professora de l’assignatura Bases i Procediments, Diagnòstics i Terapèutics (posició 3.609); i Maria Mercè Nogueras Mas, professora de l’assignatura Bases de la Clínica Humana (posició 5.018). 

Aquestes cinc investigadores se sumen a les altres sis de la UVic-UCC que també apareixen en aquest rànquing: Sandra Brucet (posició 1.403), Judit Molera (2.122), Malu Calle (2.706), Anna Puig (4.732), Salomé Tárrega (5.061). En total, la UVic-UCC aconsegueix col·locar en aquesta llista 11 investigadores.

El llistat està elaborat pel Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i el seu objectiu és incrementar la visibilitat de les investigadores de l’Estat espanyol.
 

Josep Tabernero, guardonat amb el premi Fundació Lilly 2022

Josep Tabernero rep el Premi Fundació Lilly de Recerca Biomèdica Clínica 2022

Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), ha rebut recentment el Premi Fundació Lilly de Recerca Biomèdica Clínica 2022. Aquests premis, que enguany celebren l'edició número vint, són dels més prestigiosos en l'àmbit biomèdic estatal.

A l'Estat espanyol durant el 2022 es van diagnosticar 43.370 nous casos de càncer colorectal, la qual cosa representa una mitjana d'un cada dotze minuts i el situa com el tipus de càncer més freqüent, segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). L'evolució d'aquests tumors ha experimentat una millora molt important els últims anys gràcies a la recerca i el desenvolupament precoç de fàrmacs, una tasca en la qual el Dr. Josep Tabernero ha tingut una implicació directa gràcies als seus estudis. Actualment, el VHIO investiga, entre altres línies, estratègies per ensenyar el sistema immunitari que percebi el càncer com una malaltia que ha de combatre.

“La immunoteràpia es mostra com una estratègia eficaç contra el càncer i la voldríem per tractar tots els tipus de tumors. No obstant això, solament funciona en el 15% dels pacients, que són els que tenen inestabilitat en microsatèl·lits”, explica el Dr. Josep Tabernero. En el 85% restant, “la immunoteràpia no funciona perquè el sistema immune no és capaç de detectar que el tumor és un cos anòmal, quelcom que cal eliminar. Llavors, per molt que nosaltres intentem despertar el sistema immune, si no està ensinistrat, no obtenim cap resultat”, assegura el Dr. Josep Tabernero.

En aquest sentit, el premiat subratlla la labor de recerca que s'està realitzant per trobar diferents estratègies per educar el sistema immune i que reconegui la malaltia com un agent perjudicial que ha d'eliminar del cos. “Hi ha un moviment per fer que el càncer de còlon sigui susceptible a un tractament convencional d'immunoteràpia. De fet, hi ha molts estudis amb vacunes, amb anticossos molt específics, així com amb teràpia cel·lular dirigida a antígens en càncer còlon”, detalla, alhora que subratlla que és un àmbit de recerca que també té molta transcendència i, per descomptat, “un gran impacte tant en l'àmbit clínic com dels pacients”.

El desenvolupament precoç de fàrmacs és precisament una de les línies de recerca en les quals està enfocat el Dr. Josep Tabernero. De fet, més del 30% de tots els pacients oncològics de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron estan inclosos en algun assaig clínic en el VHIO. I només el 2021 es van realitzar 836 assajos clínics en aquest centre que ell dirigeix, 233 en fases 0 i I.

Libertad Garrido, estudiant de 5è de Medicina, fent pràctiques a Heidelberg

Els primers estudiants de la Facultat de Medicina fan mobilitat internacional per realitzar les pràctiques

Un total de 12 estudiants de 5è curs de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) van acabar la setmana passada la seva estada de pràctiques a l’estranger. Es tracta dels primers estudiants de la facultat que fan mobilitat internacional, atès que la primera promoció ja ha arribat al cinquè curs del grau en Medicina, moment en què els alumnes poden sol·licitar fer una mobilitat outgoing. Aquesta opció de formació forma part del Pla d’internacionalització de la Facultat de Medicina i el seu objectiu és que aquest centre pugui donar-se a conèixer arreu del món, establir lligams internacionals i que els estudiants tinguin l’oportunitat de formar-se en centres hospitalaris d’altres països i conèixer sistemes sanitaris diversos, a més a més d’adquirir habilitats personals i aprendre un idioma.

Alguns dels 12 estudiants han fet les pràctiques curriculars en el marc del programa Erasmus+ traineeships (en països de la Unió Europea i amb possibilitat d’obtenir una beca Erasmus) i altres les han realitzat com a pràctiques internacionals. En ambdós casos les estades a l’estranger són per a un període de dos mesos, d’acord amb el que permet el pla d’estudis del grau en Medicina de la UVic-UCC. Aquestes pràctiques formen part de l’assignatura Pràctica Clínica III i es poden fer en hospitals d’arreu del món en virtut dels convenis que la Facultat de Medicina signa amb aquestes institucions.

Una experiència diferent

Les primeres pràctiques a l’estranger s’han fet a tres països europeus i a un d’Amèrica del Sud. Concretament, hi ha hagut 4 estudiants a l’Hospital San Salvatore de l’Aquila (Itàlia), 2 estudiants a San Raffaele Hospital (Itàlia), 3 estudiants al Clinical Hospital Dubrava (Croàcia), 1 estudiant a l’Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya) i 2 estudiants a la clínica de la Universitat CES de Medellín (Colòmbia). La previsió per al curs vinent 2022-2023 és que el nombre d’estudiants de la Facultat de Medicina que facin pràctiques internacionals sigui de més del doble que el d’aquest any, tenint en compte l’alta demanda que hi ha.

Durant les pràctiques els estudiants fan rotacions mèdiques i d’aquesta manera poden conèixer de primera mà diferents serveis i àrees de centres sanitaris estrangers. Clàudia Castro i Clara Tintoré, estudiants de 5è que han fet les seves pràctiques al servei de cirurgia general del Clinical Hospital Dubrava (Croàcia), destacaven durant la seva estada allà que “és una vivència molt enriquidora on estem podent observar les diferències respecte al sistema sanitari català”.

Laura Sampol, una altra estudiant de 5è, ha fet les pràctiques de mobilitat internacional a l’Hospital San Salvatore de l’Aquila (Itàlia), on ha fet rotacions pels serveis de digestologia, medicina interna i neurocirurgia. “He estat ajudant a primera línia, treballant de costat amb metges i cirurgians”, explica. Segons ella, l’estada li ha permès replantejar-se el seu futur professional i adonar-se que la neurocirurgia és una especialitat que l’atreu molt. Sobre el contrast entre el sistema sanitari català i l’italià, Sampol considera que “les diferències són abismals. A Itàlia l’organització del sistema sanitari és molt diferent, ineficient respecte al català, i no està digitalitzat”.

“Tenir l’oportunitat de fer, durant els dos últims mesos, unes pràctiques al departament de neurologia de la Kopfklinik de la Universität Heidelberg ha sigut tot un privilegi. Sempre he volgut anar-me’n a l’estranger per realitzar la meva especialització mèdica i gràcies a aquesta experiència he pogut confirmar que el meu destí es troba a Alemanya”, afirma l’estudiant Libertad Garrido. Segons ella, realitzar un intercanvi acadèmic sempre és enriquidor: “Ajuda a valorar les coses que funcionen al nostre entorn i desperta la curiositat per conèixer”.

“Durant aquestes pràctiques m’ha encantat descobrir que als hospitals universitaris alemanys més de la meitat de la plantilla mèdica està composta per metges residents i estudiants d’últim any. Això crea un ambient de debat i facilita el constant aprenentatge”, diu Garrido. En canvi, a aquesta estudiant l’ha sorprès la poca digitalització que existeix al sistema de salut alemany, “que per un cantó alenteix amb tasques administratives el dia a dia hospitalari, però al mateix temps afavoreix que els metges dediquin l’esforç i el temps necessari per conèixer i explorar meticulosament cada nou pacient”. Garrido es mostra molt satisfeta del suport rebut per part del departament internacional de la Facultat de Medicina i anima tots els estudiants d’altres cursos a aprofitar aquesta oportunitat i sortir a l’estranger a aprendre.

Foto de grup de la major part dels autors i autores de l'estudi

La implantació de bioimplants amb vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare pot millorar la funció cardíaca després d’un infart agut de miocardi

Investigadors del grup ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca), en malalties cardiovasculars, a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), segueixen treballant teràpies tecnològiques per reparar el teixit cardíac després d'un atac de cor. En un article publicat a Theranostics presenten l'estudi realitzat de les vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals combinades amb enginyeria de teixits com a teràpia per a reparar el cor després d'un infart. Els investigadors han dut a terme l'estudi, coliderat per Santi Roura, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), en el model d'infart de cor porcí al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'IGTP.

Actualment, gràcies al codi infart, els pacients que pateixen un infart de miocardi es tracten ràpidament per reobrir  l'artèria coronària obstruïda i recuperar el flux sanguini al miocardi afectat. Tot i això, pot aparèixer una cicatriu al múscul cardíac d'aquests pacients que, si és gran, pot impedir que el cor pugui bategar correctament, i arribar a desenvolupar insuficiència cardíaca. Per tal d'evitar-ho, els investigadors del grup ICREC liderat pel professor Antoni Bayés Genís, desenvolupen teràpies avançades basades en enginyeria de teixits i cèl·lules mare per promoure la reparació del cor postinfart.

En el seu últim estudi, publicat recentment a Theranostics, demostren com la implantació d'un bioimplant carregat de vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals pot millorar la funció cardíaca en un model porcí d'infart agut de miocardi. "Hem pogut veure que les vesícules extracel·lulars redueixen la inflamació del miocardi postinfart, afavoreixen l'aparició de nous vasos sanguinis i disminueixen el remodelat advers que fa el cor per adaptar-se a la pèrdua de capacitat muscular", comenta la primera autora de l'article, la Dra. Marta Monguió-Tortajada. "Les vesícules tenen moltes de les propietats de les cèl·lules mare mesenquimals, i tenen certs avantatges en evitar riscos de rebuig de trasplantament i més estabilitat per no ser entitats vives". El grup ha comptat amb la col·laboració del grup REMAR-IVECAT, liderat pel Dr. Francesc E Borràs, expert en l'aïllament i caracterització de les vesícules extracel·lulars.

Com ja havien publicat anteriorment, l'administració localitzada amb bioimplants cardíacs permet una dosificació major en la zona diana, el miocardi infartat, aconseguint així uns efectes locals més potents i evitant possibles efectes secundaris. En aquest context, el grup està avaluant alhora si la implantació de les cèl·lules mare mesenquimals (estudi PERISCOPE) és segura i té un efecte beneficiós en pacients amb un infart de miocardi previ.

"L'optimització de teràpies com aquesta tenen com a objectiu millorar la vida dels pacients, i evitar que arribin a estadis més avançats d'insuficiència cardíaca en els quals l'únic tractament possible per a restablir totalment la funció cardíaca és el trasplantament de cor", explica la Dra. Carolina Gálvez-Montón, que lidera l'estudi en porcs. "A més de ser una cirurgia molt invasiva, les donacions actuals i el nombre incrementant de pacients amb malalties cardíaques fa que sigui una aproximació poc sostenible".

Aquest treball ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3, l'Instituto de Salud Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN i els Fons de Desenvolupament Regional de la Comissió Europea) i l'Institut Català de la Salut. Tant ICREC com REMAR-IVECAT són grups consolidats amb finançament de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. L'ICREC forma part de les xarxes CIBER Cardiovascular i RICORS-Terav.

Mobilitat internacional del PAS de la Facultat de Medicina a Portugal

En marxa el programa de mobilitat Erasmus Formació per al PAS

La Facultat de Medicina ha començat a posar en marxa el programa de mobilitat Erasmus Formació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), adreçat a Personal d’Administració i Serveis (PAS) i a Personal Docent i Investigador (PDI). L’objectiu d’aquest programa és promoure l’intercanvi de coneixements i experiències del personal de la comunitat universitària de la UVic-UCC amb altres institucions europees, enfortir les relacions amb aquestes institucions i donar suport a la internacionalització de la UVic-UCC.

La primera experiència d’una persona membre del PAS de la Facultat de Medicina que s’ha dut a terme dins el programa Erasmus Formació ha estat la EMedTrain Week que es va fer del 23 al 26 de maig a l’Escola de Medicina de la Universitat de Minho (Portugal). Aquesta setmana de formació va constar de diverses sessions de debat i intercanvi d’informació per conèixer els programes d’implementació de la mobilitat entre estudiants i personal de diferents facultats de medicina. En aquesta trobada van participar-hi 16 persones PAS d’universitats de Lituània, Polònia, Estònia, Itàlia, Alemanya, Geòrgia i Espanya.

A l’EMedTrain Week de Portugal es van programar diverses activitats, entre les quals hi havia un seminari sobre burnout, visites guiades a l’Escola de Medicina de la Universitat de Minho i també visites a les ciutats de Braga i Guimaraes. L’últim dia, en un espai expositiu compartit, es va poder donar a conèixer la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i explicar la manera com s’incentiva la mobilitat entre el personal i l’estudiantat per tal que puguin aprofundir en els seus coneixements i en la seva formació.

Les persones del PDI o PAS de la Facultat de Medicina interessades en participar al programa Erasmus Formació poden consultar més informació en aquest enllaç

Facultat de Medicina de la UVic-UCC

La Facultat de Medicina incorpora quatre nous catedràtics per promoció interna

Aquest dimecres, 8 de juny, van quedar resoltes les quatre places de catedràtic de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, convocades per la via de la promoció interna. Així doncs, els professors que han assolit aquesta nova categoria acadèmica són el Dr. Xavier Montalban, coordinador de l’assignatura El Cervell i les seves Funcions i cap del Servei de Neurologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona; la Dra. Elena Carreras, coordinadora de l’assignatura La Reproducció Humana i cap de servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona; la Dra. Marta Torrens, coordinadora de l’assignatura Conducta Humana i directora del Departament de Neuropsiquiatria i addiccions del Parc Salut Mar, i el Dr. Dídac Mauricio, coordinador de l’assignatura Els Sistemes de Comunicació al Cos Humà i cap del Servei d’Endocrinologia de l’hospital de Sant Pau de Barcelona.   

Els quatre professors formen part del PDI del grau en Medicina de la UVic-UCC des dels seus inicis, provenen de grans centres hospitalaris catalans i exerceixen com a caps de servei de les institucions respectives. 

Bus urbà de Vic. Font: Ajuntament de Vic

La "ciutat de 15 minuts" es perfila com el futur model d’urbanisme sostenible i saludable

La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest les mancances que tenen les ciutats d’arreu del món des del punt de vista de salut i sostenibilitat, i ha fet evident la importància d’una bona planificació urbana. Per aconseguir entorns urbans més habitables i amb una major qualitat de vida per a la ciutadania, serà necessari que les administracions implantin noves polítiques d’urbanisme al voltant del model de "ciutat de 15 minuts". És a dir, crear ciutats on la gent pugui tenir a l’abast el transport públic i els serveis, disposar de comerços de proximitat i moure’s a peu o amb bicicleta, ja que cada vegada és més necessari alinear l’urbanisme amb la qualitat de vida de la ciutadania en termes de salut i benestar. El futur model de "ciutat de 15 minuts" és una estratègia equitativa per a la població i amb una elevada resiliència que, entre altres beneficis, permet afrontar el canvi climàtic tenint en compte que les ciutats generen el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Una nova sèrie de cinc articles publicats a The Lancet Global Health sobre un estudi pioner en urbanisme i salut a escala mundial, liderat per la universitat australiana Royal Melbourne Institute of Technologoy (RMIT University) i en el qual ha participat la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), defensa la creació de ciutats més saludables i sostenibles a partir d’una anàlisi en profunditat de cinc indicadors: la proximitat al transport públic i als comerços d’alimentació, la capacitat per poder-se desplaçar caminant, la densitat de població de la ciutat, la connectivitat de carrers i l’accés públic a un espai obert. Aquest estudi l’ha dut a terme un equip de més de 80 investigadors i investigadores en 25 ciutats de 19 països de tot el món, entre les quals hi ha Vic i Barcelona.

La nova sèrie d’articles Urban Design, Transport and Health Series 2 dona continuïtat a la sèrie publicada del mateix àmbit el 2016. En aquesta ocasió, s’avalua i es comparen les polítiques de planificació urbana i les característiques de disseny urbà i transport de 25 ciutats dels cinc continents: Maiduguri, Ciutat de Mèxic, Sao Paulo, Baltimore, Phoenix, Seattle, Hong Kong, Chennai, Bangkok, Hanoi, Graz, Gant, Berna, Olomouc, Colònia, Odense, Barcelona, València, Vic, Belfast, Lisboa, Adelaida, Melbourne, Sydney i Auckland. L’objectiu d’aquesta nova investigació és informar els polítics sobre les necessitats i els aspectes a millorar en els seus respectius municipis per aconseguir ciutats més saludables i sostenibles, ja que una bona planificació urbana produeix beneficis per a la salut i el benestar tant individual com planetari. La UVic-UCC ha col·laborat en tres dels cinc articles publicats a The Lancet Global Health i els investigadors que hi han participat són Anna Puig-Ribera, coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, i Joan Carles Martori, coordinador del grup recerca Data Analysis and Modeling de la UVic-UCC, que s’han centrat en les ciutats de Vic i Barcelona.

Vic i Barcelona, dues ciutats diferents
Vic és, segons l’estudi, una ciutat on el 81,4% de la població té accés a un espai públic obert i el 62% viu en barris on la facilitat per desplaçar-se caminant està per sobre de la mitjana de les 25 ciutats analitzades. El 56,4% dels habitants de Vic viuen en barris amb una connectivitat que facilita l’activitat física, el 50,7% té accés a establiments d’alimentació fresca o supermercats i el 24,3% viu en barris amb una densitat de població més alta que l’adequada per poder dur a terme activitat física. “En el cas de Vic, destaca especialment que la proporció de població amb accés al transport públic a menys de 500 m és inferior que a la resta de ciutats estudiades”, explica Joan Carles Martori, i que “al voltant de la meitat dels barris són molt transitables per caminar, però això tendeix a anar així especialment al centre de la ciutat”.

Barcelona és una ciutat altament poblada i el 92,3% de la seva població viu en barris que superen la densitat de població per poder fer activitat física. “La majoria de barris compleixen els llindars de densitat de població i connectivitat al carrer per assolir els objectius de l’OMS per augmentar l’activitat física”. També es constata que el 90,6% dels barcelonins i les barcelonines resideix en barris que tenen un índex de facilitat per desplaçar-se caminant superior a la mitjana de les 25 ciutats. El 88,2% dels habitants de Barcelona tenen accés a un espai públic obert a menys de 500 metres i el 75,8% pot accedir a transport públic regular en menys de 20 minuts. Tres de cada quatre persones viuen en barris amb una connectivitat que facilita l’activitat física.

En comparació amb altres ciutats estudiades, “la proporció de població de Barcelona amb accés a menys de 500 metres a un mercat d’alimentació, botiga de conveniència i transport públic regular està molt per sobre de la mitjana”, comenta Martori. Barcelona també està clarament per sobre de la mitjana pel que fa a la qualitat de les polítiques urbanes i de transport que donen suport a la salut i la sostenibilitat. Respecte a la resta d’indicadors, tant Vic com Barcelona se situen en la mitjana de les 25 ciutats estudiades.

Els resultats de Vic i Barcelona es poden consultar al Global Observatory of Health and Sustainable Cities mitjançant infografies i informes gràfics (Cities Score Cards).

L’accés a espais oberts i al transport públic, factors clau
Aquesta investigació revela que els barris transitables a peu ofereixen més oportunitats per a estils de vida actius, saludables i sostenibles. Les infraestructures per a vianants d’alta qualitat i una gestió correcta de l’ús del cotxe particular fomenten els desplaçaments de la ciutadania a peu. Per promoure l’ús del transport públic és clau que aquest disposi de suficient freqüència de pas i de parades pròximes als habitatges o llocs de treball, i que la població hi tingui un accés fàcil.

Segons l’estudi realitzat, arribar amb facilitat a un espai públic obert d’alta qualitat promou l’activitat física recreativa i la salut mental de la ciutadania. L’espai públic obert crea ambients de convivència i atractius, a més d’ajudar a refredar la ciutat i de protegir la biodiversitat. “A mesura que les ciutats es densifiquen i l’espai obert privat disminueix, és fonamental per a la salut de la població que les ciutats proporcionin més espai obert públic”, defensen Puig-Ribera i Martori. Aquest tipus d’espai ubicat a menys de 400 metres dels habitatges, a banda de l’accés a parcs més grans, afavoreix l’hàbit de caminar.

Amb tot, encara que la majoria de ciutats tenen aspiracions de ser ciutats saludables i sostenibles, moltes d’elles no disposen d’objectius mesurables per poder assolir aquestes aspiracions. “Malgrat la retòrica positiva sobre la salut, la sostenibilitat i l’habitabilitat a la majoria de documents polítics, moltes ciutats que vam estudiar no tenen polítiques establertes per oferir aquest model de ciutats a tothom”, explica Billie Giles-Corti, professora de l'RMIT University i investigadora principal d’aquesta recerca. Segons ella, “hi ha un accés desigual als barris que fomenten estils de vida saludables i sostenibles i molts estàndards de disseny urbà no compleixen el que es necessita per crear barris transitables que augmentin el transport actiu”. Unes polítiques adequades per crear ciutats més saludables i sostenibles poden mitigar les desigualtats de la població en l’àmbit de la salut, disminuir el nombre de morts prematures, reduir els estils de vida inactius i reduir la contaminació atmosfèrica, entre altres beneficis.

Els investigadors de la UVic-UCC destaquen que fins al 2019 les polítiques municipals en l’àmbit de l’urbanisme i la salut es basaven més en recomanacions i declaracions de bones intencions que no pas en obligacions. També apunten que “quan es prenen decisions polítiques s’ha de fer sobre la base de l’evidència i la planificació dels experts. És imprescindible que totes les actuacions de polítiques urbanístiques tinguin una avaluació real abans i després d’executar-les”, apunten Puig-Ribera i Martori.

El repte de les 1.000 ciutats
El nou objectiu que es plantegen ara els investigadors i les investigadores d’Urban Design, Transport and Health Series 2 és ampliar el treball fet fins ara i activar un programa de ciència ciutadana global que permeti recollir dades obertes de 1.000 ciutats de tot el món, amb la intenció de crear indicadors de planificació urbana que permetin millorar el coneixement i la presa de decisions per part dels dirigents polítics.

Les dades que es puguin recollir amb aquest observatori mundial de 1.000 ciutats haurien de poder ser utilitzades per les agències mundials per avaluar el progrés cap a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides. “Hem demostrat que és possible comparar i controlar les polítiques urbanes que promouen la salut i la sostenibilitat, i el seu nivell d’implementació a escala mundial”, apunta Giles-Corti.

Per aconseguir un major volum d’informació de les administracions locals i fer una comparativa tan exhaustiva com sigui possible entre ciutats de tot el món, els investigadors de la UVic-UCC subratllen la importància de l’Open Data (o accés a bases de dades obertes al públic) i de l’Open Software, de manera que els programes i les noves tècniques d’anàlisi de dades siguin obertes i accessibles a tots els investigadors.

Presentació dels resultats el 9 de juny a Vic
Les conclusions principals de la recerca publicada a The Lancet Goobal Health, així com les activitats locals que ja s’estan fent en algunes ciutats i les seves futures actuacions urbanístiques, es presentaran aquest dijous 9 de juny, a les 9 del matí, a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC. El Local Launch of the Lancet Global Health’s Series on Urban Design, Transport and Health for Vic and Barcelona es podrà seguir també per streaming mitjançant aquest enllaç.

Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, donarà la benvinguda i tot seguit començarà la intervenció de Billie Giles-Corti, líder del projecte Global Healthy and Sustainable City-Indicators (RMIT Melbourne). A continuació, hi haurà una presentació dels indicadors de salut i sostenibilitat a les ciutats de Vic i Barcelona. En aquest apartat hi participarà Marta Rofin, arquitecta de l’Ajuntament de Vic; Joan Carles Martori, investigador de la UVic-UCC; Guillem Vich, investigador d’ISGlobal; Xavier Del Clos, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, i Anna Puig-Ribera, investigadora de la UVic-UCC.

L’acte continuarà amb una presentació de les accions presents i futures en urbanisme i salut a càrrec de Marta Fernández, directora executiva de l'RMIT Europe; Lorena Perona, tècnica del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona; Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic; i Oriol Marquet, membre del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori de la UAB. La cloenda de l’acte anirà a càrrec de Roberto Elosua, director de la Càtedra de Salut i Població de la UVic-UCC, degà electe de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i catedràtic d’epidemiologia, i tot seguit hi haurà atenció als mitjans de comunicació.

D’acord amb l’aposta que la UVic-UCC fa per la recerca en l’àmbit de la salut i social, aquest projecte es continuarà desenvolupant en el marc del nou Institut de Recerca i d'Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), en funcionament des de l’1 de juny.

Per a més informació sobre l’estudi realitzat i la sèrie publicada es pot contactar amb Anna Puig-Ribera al correu electrònic annam.puig@uvic.cat

Sobre l'RMIT
L'RMIT és una universitat global de tecnologia, disseny i empresa. Com a institució d’educació superior originària d'Austràlia, la Universitat RMIT gaudeix d'una excel·lent reputació internacional en educació professional i vocacional, investigació aplicada i compromís amb les necessitats de la indústria i la comunitat. RMIT té més de 90.000 estudiants i 10.000 treballadors a les instal·lacions de Melbourne (tres campus), Vietnam (dos campus) i Espanya (un centre), i també ofereix programes conjunts a Singapur, Hong Kong, Xina, Indonèsia, Sri Lanka i Bèlgica i Alemanya.

Fundada el 2013, l'RMIT Europe és la porta d'entrada de la investigació, la indústria, el govern i les empreses europees a la innovació i el talent a Austràlia i a Àsia. Impulsa una contribució econòmica, ambiental i social positiva a Europa connectant el talent dels estudiants amb els reptes d'innovació, traduint el coneixement en acció i generant impacte local i regional a través de la investigació.

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte