La implantació de bioimplants amb vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare pot millorar la funció cardíaca després d’un infart agut de miocardi

Investigadors del grup ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca), en malalties cardiovasculars, a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), segueixen treballant teràpies tecnològiques per reparar el teixit cardíac després d'un atac de cor. En un article publicat a Theranostics presenten l'estudi realitzat de les vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals combinades amb enginyeria de teixits com a teràpia per a reparar el cor després d'un infart. Els investigadors han dut a terme l'estudi, coliderat per Santi Roura, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), en el model d'infart de cor porcí al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'IGTP.

Actualment, gràcies al codi infart, els pacients que pateixen un infart de miocardi es tracten ràpidament per reobrir  l'artèria coronària obstruïda i recuperar el flux sanguini al miocardi afectat. Tot i això, pot aparèixer una cicatriu al múscul cardíac d'aquests pacients que, si és gran, pot impedir que el cor pugui bategar correctament, i arribar a desenvolupar insuficiència cardíaca. Per tal d'evitar-ho, els investigadors del grup ICREC liderat pel professor Antoni Bayés Genís, desenvolupen teràpies avançades basades en enginyeria de teixits i cèl·lules mare per promoure la reparació del cor postinfart.

En el seu últim estudi, publicat recentment a Theranostics, demostren com la implantació d'un bioimplant carregat de vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals pot millorar la funció cardíaca en un model porcí d'infart agut de miocardi. "Hem pogut veure que les vesícules extracel·lulars redueixen la inflamació del miocardi postinfart, afavoreixen l'aparició de nous vasos sanguinis i disminueixen el remodelat advers que fa el cor per adaptar-se a la pèrdua de capacitat muscular", comenta la primera autora de l'article, la Dra. Marta Monguió-Tortajada. "Les vesícules tenen moltes de les propietats de les cèl·lules mare mesenquimals, i tenen certs avantatges en evitar riscos de rebuig de trasplantament i més estabilitat per no ser entitats vives". El grup ha comptat amb la col·laboració del grup REMAR-IVECAT, liderat pel Dr. Francesc E Borràs, expert en l'aïllament i caracterització de les vesícules extracel·lulars.

Com ja havien publicat anteriorment, l'administració localitzada amb bioimplants cardíacs permet una dosificació major en la zona diana, el miocardi infartat, aconseguint així uns efectes locals més potents i evitant possibles efectes secundaris. En aquest context, el grup està avaluant alhora si la implantació de les cèl·lules mare mesenquimals (estudi PERISCOPE) és segura i té un efecte beneficiós en pacients amb un infart de miocardi previ.

"L'optimització de teràpies com aquesta tenen com a objectiu millorar la vida dels pacients, i evitar que arribin a estadis més avançats d'insuficiència cardíaca en els quals l'únic tractament possible per a restablir totalment la funció cardíaca és el trasplantament de cor", explica la Dra. Carolina Gálvez-Montón, que lidera l'estudi en porcs. "A més de ser una cirurgia molt invasiva, les donacions actuals i el nombre incrementant de pacients amb malalties cardíaques fa que sigui una aproximació poc sostenible".

Aquest treball ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3, l'Instituto de Salud Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN i els Fons de Desenvolupament Regional de la Comissió Europea) i l'Institut Català de la Salut. Tant ICREC com REMAR-IVECAT són grups consolidats amb finançament de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. L'ICREC forma part de les xarxes CIBER Cardiovascular i RICORS-Terav.