Carles Blay: “La crisi de la Covid-19 ha fet que els professionals sanitaris ens retrobem amb l’essència moral de la nostra feina, després d’èpoques en què han manat la gestió i la tecnologia”

Carles Blay: “La crisi de la Covid-19 ha fet que els professionals sanitaris ens retrobem amb l’essència moral de la nostra feina, després d’èpoques en què han manat la gestió i la tecnologia”

Com és lògic, bona part dels professors i professores de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC son professionals de l’àmbit de la salut que combinen la docència universitària amb la pràctica clínica en centres sanitaris diversos. Aquesta condició ha alterat significativament el dia a dia del centre des del moment en què l’emergència provocada per la Covid-19 ha obligat aquests professionals a treballar moltes més hores i a uns ritmes i en unes condicions més extremes de les habituals.

És el cas, entre molts d’altres, del Dr. Carles Blay, professor agregat d’Exploració Física i Pràctica Clínica, que treballa al Centre d’Atenció Primària de Santa Eugènia de Berga on es fa càrrec de l’atenció continuada, rebent les consultes urgents fora de l’horari estàndard d’atenció als pacients, quan l’Àrea Bàsica encara està operativa. També és el cas del Dr. Jordi Aligué, responsable de la Unitat Docent Territorial (UDT) de Manresa i membre de l’equip de Medicina Interna de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Althaia.

Reorientació de la feina

En el transcurs de les últimes setmanes, Carles Blay ha seguit fent la mateixa feina que abans de la crisi: cobrir l’atenció continuada de l’àrea bàsica. “El que sí que ha canviat és el que faig en aquest context, perquè la majoria de consultes s’han centrat en el marc de la Covid-19, mentre les visites per altres motius s’han reduït notablement o s’han gestionat telefònicament o telemàticament”, explica. A més, afegeix “en les visites presencials, al CAP o als domicilis, el que més ha canviat son el conjunt de mesures de protecció fins ara inaudites que hem de prendre”.

De la mateixa manera, Jordi Aligué ha continuat passant visita en una planta d’hospitalització de Sant Joan de Déu, però centrada exclusivament en pacients de Covid-19, i “amb el suport d’un equip d’especialistes que s’han readaptat per donar suport a la nostra unitat, com ara dermatòlegs, especialistes en rehabilitació o traumatòlegs”. Aligué considera que els internistes com ell són els que ho han tingut més fàcil, tot i que també s’han hagut d’actualitzar amb tots els nous protocols: “la sensació de canvi constant i el cansament físic i emocional passen factura”, diu Aligué.

Per al doctor, “la feina ha estat molt dura en el sentit psicològic, perquè al gran nombre de pacients molt greus s’hi ha afegit el fet que es trobaven sols a les seves habitacions, sense companyia” i, per tant, també “el fet d’haver d’afrontar moltes morts i donar males noticies als familiars des de la distància”. Però alhora, la situació “ha provocat un creixement del companyonia entre metges, infermers i auxiliars, que hem treballat molt units”.

En aquest sentit, Blay reconeix que “la situació a l’atenció primària s’ha transformat molt, però no ha estat tan exigent físicament i emocionalment com als hospitals”, tot i que han acusat “una certa tensió per la falta d’accés als materials de protecció i al seu ús adequat, que ha provocat por al contagi i a portar el virus a casa”. La visió heroica que es dona del personal sanitari fa referència, sobretot, a les persones que estan a primera línia, a les UCI i als

hospitals, perquè “s’ha de ser molt valent per estar allà, al peu del canó, al límit de veure’t superat per la situació, patint l’esgotament físic i emocional, i sentint una por que t’has de negar per poder tirar endavant”.

Un aprenentatge per al món de la sanitat

“La Covid-19 és una gran desgràcia, un cop a la societat d’una immensitat brutal, però les oportunitats de transformació que ens obre l’escenari actual són enormes ,i per tant, crec que moltes coses haurien de canviar", afirma Blay. Del mateix parer és Aligué, segons el qual “els equips mèdics i d’infermeria en sortirem reforçats, més units, amb la vocació més present que mai i conscients de la necessitat de tirar endavant en circumstàncies adverses, malgrat la por, el risc de contagi, i de veure companys malalts...”. El responsable de la UDT Manresa afirma que la crisi l’han liderat professionals assistencials i clínics, i en aquest sentit el sector també n’ha de sortir reforçat.

Per a Carles Blay, la seva experiència des de la primària ha evidenciat que “tenim la capacitat de gestionar moltes qüestions amb èxit de forma telemàtica, i aquesta és una oportunitat que hem de saber aprofitar: un pas vers la major gestió telefònica i telepresencial per descarregar els centres i els professionals i, per tant, per poder oferir una millor atenció”. Fent un pas més enllà, Blay afirma que lligat a la crisi hi ha un canvi conceptual important i la necessitat de replantejar moltes qüestions: “com els pacients usen els recursos sanitaris; com apliquem de veritat els mètodes telemàtics; com els metges atenem els pacients o tractem les persones vulnerables, per exemple a les residències de gent gran; com organitzem els equips o com ens protegim davant dels pacients”, enumera.

“Als professionals sanitaris aquest context de crisi ens fa retrobar amb l’essència moral de la nostra feina: ha tret el millor de nosaltres, la nostra dimensió més humana després d’èpoques en què a la professió han manat més la gestió i la tecnologia”, diu Blay, segons el qual “la nova normalitat no solament serà diferent, sinó que ens convé que sigui diferent”. El metge apunta la necessitat d’avançar cap a un canvi “reflexiu, proactiu, innovador, disruptiu i a tots els nivells, no només el sanitari: des de les relacions personals fins a la gestió global del planeta”.

Una lliçó única tant per als docents com per als metges del futur

Segons els dos doctors, aquesta crisi també suposa una oportunitat de creixement per a la Facultat de Medicina perquè, en paraules de Blay, “ens dona moltes pistes de com ha de ser el metge del futur, i per tant de com hem d’adaptar el currículum formatiu”. A tall d’exemple, menciona, “n’aprendrem que cal incorporar en l'aprenentatge dels i les estudiants una sèrie d’habilitats, com la telemedicina, la capacitat de tenir una relació empàtica amb el pacient i prendre decisions clíniques en un entorn virtual”.

Una virtualitat que també ha de ser una tendència de futur en l’àmbit de la docència, segons apunta Aligué: “La nostra facultat ja es caracteritza per fugir de la classe magistral com a fórmula més habitual de docència, però encara no havíem provat de fer el pas cap a la docència en línia, que ara s’ha demostrat factible”, tot i que “amb un plantejament diferent al que ara ens hem vist forçats”.

Pel que fa a l'alumnat d’aquest grau, per a Blay la crisi de la Covid-19 també suposa una lliçó: “S’han adonat de la singularitat de la professió que han triat, no només pel que fa als coneixements que adquireixen, sinó al comportament ètic que han de tenir, als valors que van

lligats a la feina de metge i als riscos que comporta, però estic segur que no els espanta, sinó que esperona més el seu compromís professional”. En la mateixa línia, Aligué apunta que “l’alumnat s’està adonant de la importància d’aprendre a treballar en equip, de ser autocrítics i de detectar les nostres vulnerabilitats per tal de ser més forts com a col·lectiu davant de situacions difícils”.

 

Foto d'esquerra a dreta: Jordi Aligué, Carles Blay i Ariadna Pont

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte